Diferències entre Plató i Aristòtil sobre antropologia filosòfica

Diferències entre Plató i Aristòtil. sbags

Els mons de Plató i Aristòtil

Plató és el filòsof brillant i espectacular. Per a ell hi ha, d’una banda, el món intel•ligible, el món de les idees, on es troben els objectes reals i els conceptes veritables, i per l’altre el món sensible, on es troben còpies de les idees, un món virtual que es percep a través de l’engany epistemològic dels sentits (com deia en Parmènides).
Aristòtil és el gran filòsof científic i empirista. Per a ell només hi ha un món: el món real que percebem a través dels nostres sentits.

Llegiu mésDiferències entre Plató i Aristòtil sobre antropologia filosòfica

La discriminació en la filosofia grega resum

La discriminació en la filosofia grega. sbags

Resum: La discriminació en la antiga Grècia

La discriminació en la filosofia grega resum

En el Timeu, Plató descriu l’ànima de les dones: “Les dones mateixes no són més que homes que van ser covards, i van viure faltant a la justícia”.
Fins al 1981, a l’estat espanyol, la dona casada havia de demanar permís al marit per poder treballar, obrir un compte corrent, treure el carnet de conduir, etc. La dona soltera no podia abandonar la casa sense permís del pare. A d’altres països la situació va ser similar.

Llegiu mésLa discriminació en la filosofia grega resum

L’origen del cosmos segons Plató i Aristòtil

origen del cosmos segons Plató i Aristòtil. sbags

Plató i el mite del Demiürg

resum L’origen del cosmos segons Plató i Aristòtil

En el Timeu, Plató parla sobre cosmogonia. Explica que el cosmos és un ésser racional, amb cos i ànima, creat pel Demiürg. El cos material va ser creat a partir dels quatre elements: Foc, Terra, Aigua i Aire. Abans del cos ja havia creat l’ànima del món, invisible i racional, i la va lligar al cos, al qual li transmet el moviment, i determina les relacions de les coses visibles entre si. Finalment li va donar el temps (imatge mòbil de lo immòbil).

Llegiu mésL’origen del cosmos segons Plató i Aristòtil

Els filòsofs grecs i l’origen del cosmos

Els filòsofs gregs i l'origen del cosmos. sbags

Resum; Els filòsofs grecs i l’origen del cosmos

Els filòsofs clàssics veuen una certa analogia entre l’ésser humà i el cosmos. Tots dos són éssers ordenats, formats per matèria i controlats per un principi intel•ligent. La matèria de l’ésser humà és la mateixa que la del cosmos. En general els filòsofs consideren una Terra i un cosmos esfèrics, clarament influenciats per l’ésser-U de Parmènides. El cosmos és considerat finit per alguns, limitant amb el no-res, i infinit per uns altres. Tots els models còsmics presenten moviments circulars al voltant d’un centre, generalment ocupat per la Terra, o en algun cas per un element mític.

Llegiu mésEls filòsofs grecs i l’origen del cosmos

El pensament grec i la ciutat-polis

El pensament clàssic grec i la ciutat-polis. sbags

El pensament clàssic grec i la ciutat-polis

Plató i Aristòtil proposen uns models de polis com un reflex de la naturalesa de l’ésser humà. A l’igual que en l’home, la recerca de felicitat serà la finalitat de la polis (en aquest cas “felicitat colectica”). L’ànima de la polis seran els ciutadans que la formen, que han de tenir les virtuts que caracteritzen a l’home (prudència, valentia, temprança, etc.), però sobretot la de la justícia. Les lleis configuren el comportament ètic de la polis amb la idea del bé com a concepte més important.

Llegiu mésEl pensament grec i la ciutat-polis

Sòcrates i la democràcia d’Atenes

Sòcrates i la democràcia dAtenes. sbags

Els règims polítics gregs

Sòcrates i la democràcia d’Atenes. Les causes del judici

A la polis grega el règim de govern va ser inicialment una Oligarquia constituïda per aristòcrates, que posteriorment va derivar en una timocràcia, però a partir del 500 aC la forma de govern era la Democràcia en la qual podien participar tots els ciutadans, que eren al voltant d’un 10% de la població, estaven exclosos les dones, els nens, els esclaus i els metecs. L’òrgan principal era l’Assemblea. Qualsevol podia tenir un càrrec públic i es podia legislar sense límits. Després de la guerra del Peloponès (431-404 aC), Esparta va instaurar una sagnant tirania a Atenes (els 30 tirans) que va durar uns mesos fins que va tornar la Democràcia.

Llegiu mésSòcrates i la democràcia d’Atenes

Els filòsofs clàssics grecs i el canvi climàtic

Els filòsofs clàssics gregs i el canvi climàtic. sbags

Els filòsofs clàssics grecs i el canvi climàtic

Presocràtics, Plató i Aristòtil i el desastre ecològic

Els filòsofs presocràtics coincideixen que l’univers es va originar a partir de l’arjé, del qual es van separar materials còsmics per formar un conjunt ordenat: el cosmos. És a dir hi ha dos conceptes bàsics l’arjé i l’ordre (cosmos). Qualsevol interferència humana que provoqui un desordre serà vist com un atemptat a les lleis de la physis. La posició dels filòsofs presocràtics serà totalment ecològica: reduir emissions de CO2, No a la desforestació, etc.

Plató explica una teoria creacionista i dualista de la cosmogonia. El Demiürg crea primer l’ànima del món (en el pla intel•ligible) i després el cos del món (en el pla sensible). Altres dèus de segona fila crean les espècies d’animals. L’ànima humana es creada a semblança de l’ànima del món. A Plató li preocuparà molt més els efectes que el desastre ecològic pugui tenir en el món intel•ligible que no la degradació del món sensible. La posició platònica serà la de lluitar contra la pèrdua de la biodiversitat, crear ONGs que mitiguin el dany sobre la humanitat, etc.

Llegiu mésEls filòsofs clàssics grecs i el canvi climàtic

L’home i les filosofies hel·lenístiques

home i les filosofies hel·lenístiques. sbags

L’home i les filosofies hel·lenístiques

Epicureisme, Estoicisme, Ciceró i Neoplatonisme

La crisi política generada per la fragmentació de l’imperi d’Alexandre (356-323 aC) obre la porta a l’hel•lenisme, període marcat per una evolució de la ciència i del pensament clàssic, però que al mateix temps significa la pèrdua de la identitat entre ciutadà i polis. Això portarà a una nova reflexió sobre quina és la millor manera de viure. Les tres principals escoles filosòfiques hel•lenístiques (escèptics, epicuris i estoics) intentaran donar resposta. Atenes continuarà sent el centre espiritual filosòfic, allà van els caps de les escoles hel•lenístiques on conviuen amb l’Acadèmia i el Liceu.
Epicur (341-270 aC) considera que el cos i ànima són materials, formats per àtoms (seguint a Demòcrit), els àtoms cauen cap avall però amb un cert clinamen, el que explicarà la llibertat humana. Els déus tenen el mateix esquema que els éssers humans: cos i ànima atòmics, però no interfereixen amb els humans. No fan por. En la filosofia epicúria la felicitat s’obté a través dels plaers naturals i necessaris però sempre matisats per la raó i la virtut (res d’hedonisme).

Llegiu mésL’home i les filosofies hel·lenístiques

L’ànima en el pensament clàssic grec i la finalitat de l’home

ànima en el pensament clàssic greg. sbags

L’ànima en el pensament clàssic grec

L’ànima en el pensament clàssic grec i la finalitat de l’home
Pitàgores (572-507 aC) creu en un cos mortal i una ànima immortal on resideix la saviesa i que mitjançant la purificació ascètica i intel•lectual s’arribarà a l’harmonia (una vida més ordenada). Per Plató l’origen de l’home és diví (mite de Demiürg), el cos es creat per déus becaris, format pels 4 elements (Foc-Aire-Terra-Aigua), i l’ànima immortal, a semblança de l’ànima del món, creada per el Demiürg.

Llegiu mésL’ànima en el pensament clàssic grec i la finalitat de l’home

L’home en la filosofia clàssica grega

L'home en la filosofia clàssica grega. sbags

L’home en la filosofia clàssica grega

L’home en el pensament clàssic greg antic
Si vas a Atenes i puges al Partenon, notes un formigueig a l’estómac, saps que ets a casa, saps que estàs en el bressol de la civilització occidental. Però fa 2.700 anys, els grecs encara no ho sabien. Estaven organitzats en ciutats-estat (la polis) en continu conflicte amb el perses i entre ells. El comerç marítim era la principal activitat econòmica. La família i esclavitud eren la base de la societat. La religió politeista era explicada a través dels mites per poetes i dramaturgs com Homer, Sòfocles o Hisíode amb la seva Teogonia. En aquest entorn, un grup de científics revolucionaris van reflexionar sobre el cosmos i l’home, es van allunyar dels mites, i va néixer la filosofia.

Els filòsofs antics entenen l’home (antropos) com un ésser que és part de la physis, modelat a semblança del cosmos. L’home està constituït per un cos i una ànima. El cos material i mortal, on resideixen els sentits. L’ànima immortal (o mortal), espiritual (o material) on resideix el logos, la intel·ligència, el “nous”, el raonament, l’essència de l’home. La finalitat de l’home és trobar la felicitat a través de la virtut.

Llegiu mésL’home en la filosofia clàssica grega

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per facilitar al usuari una més gran operativitat. Si segueix navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació dels cookies i de la nostre política de cookies, Click a l'enllaç per a una informació addicional.

ACEPTAR
Aviso de cookies