L’origen del cosmos segons Plató i Aristòtil

origen del cosmos segons Plató i Aristòtil. sbags

Plató i el mite del Demiürg

resum L’origen del cosmos segons Plató i Aristòtil

En el Timeu, Plató parla sobre cosmogonia. Explica que el cosmos és un ésser racional, amb cos i ànima, creat pel Demiürg. El cos material va ser creat a partir dels quatre elements: Foc, Terra, Aigua i Aire. Abans del cos ja havia creat l’ànima del món, invisible i racional, i la va lligar al cos, al qual li transmet el moviment, i determina les relacions de les coses visibles entre si. Finalment li va donar el temps (imatge mòbil de lo immòbil).

El cosmos etern d’Aristòtil

L’origen del cosmos segons Plató i Aristòtil resum

Aristòtil concep un univers finit i geocèntric, amb desenes d’esferes concèntriques que fan girar la lluna, planetes, sol i estrelles al voltant de la Terra immòbil. Un espai supralunar incorruptible, etern, fet d’eter (cinquè element) i un espai sublunar en base dels quatre elements on tenen lloc canvis i transformacions. Perquè això funcioni es requereixen dos conceptes: 1. Una causa primera que iniciï els canvis (el motor immòbil). 2. Un impuls que provoqui que els canvis es facin d’acord amb la finalitat de cada ésser (la causa final última). Per a Aristòtil el motor immòbil i la causa final última són el mateix ésser, un ésser totalment perfecte, l’acte pur sense potència, el déu aristotèlic.

El cosmos, l’epicureisme i l’estoicisme

Per l’epicureisme l’origen de l’univers és l’ésser-U de Parmènides. Un Univers etern i il•limitat amb infinitat d’àtoms i infinitat de buit. La terra plana però no al centre. Innombrales cosmos separats per enormes espais buits.
L’estoïcisme percep l’univers com un organisme harmònic en què tot està relacionat, format per matèria infinitament divisible i interpenetrable, amb un logos còsmic, la llei natural, el pneuma, entitat material i racional, que identifica la natura amb Déu. Un univers etern, amb cicles còsmics que acaben en una deflagració, consumits pel foc del qual rebrota de nou, aire, aigua i terra per iniciar un nou cicle.

Enllaç amb altres textos sobre filosofia clàssica

Filosofia clàssica grega
Filosofia clàssica medieval
Filosofia clàssica del Renaixement

JAM

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per facilitar al usuari una més gran operativitat. Si segueix navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació dels cookies i de la nostre política de cookies, Click a l'enllaç per a una informació addicional.

ACEPTAR
Aviso de cookies