L’home gris i els drons (coronavirus ficció)

La recepcionista del CAP se’l queda mirant amb el cos rígid, el rostre amb una expressió com si volgués cridar, la boca oberta i els ulls molt grans com si li volguessin sortir de les conques, però malgrat tota la histèria corporal, finalment mira al sostre i respira lentament. Més tranquila, li clava la mirada i diu:
Però que fa un altra vegada aquí. Li he dit que no vingui cada dia. Les receptes ja ho sap, ja li ho vaig dir ahir i abans d’ahir i l’altre, que es renoven automàticament i si té un símptoma lleu no passa res, a casa a fer confinament i punt.

Llegiu mésL’home gris i els drons (coronavirus ficció)

La Lila i el coronavirus

A la Lila el confinament li ha parat la vida. Lo del virus no ho tenia clar, no coneixia encara a cap infectat de la seva família i no entenia tantes mesures higièniques a tot arreu, però lo del confinament era una “putada” i ho vivia ara amb resignació. Els primers dies es va rebel•lar i com que li havien tancat el gimnàs se’n va anar a córrer una estona, però un cotxe dels mossos que bramava en un megàfon:
– No poden estar pel carrer , estem en confinament.

Llegiu mésLa Lila i el coronavirus

La Lola, el mosso i el confinament.

La Lola s’ha enamorat, o potser no. Però té aquella sensació d’estar per damunt de tot, de caminar de puntetes sobre la realitat, de no patir per la vida, ja que no pretén ni desitja res més, com si estigués dopada o amb el punt de ximpleta que tant li agrada agafar després d’un parell de copes de vi. Doncs sí, així es troba, a qualsevol hora, en mig del confinament. S’ha enamorat i està genial. Li ha marxat, per fi, aquell estat anímic d’apatia que se li havia enganxat a la pell. Ja no hi han dies plans, quan s’aixecava amb una mandra que es transformava en tristor quan el sol s’amagava. I un cop al llit no recordava que havia fet en tot aquell dia gris, ni entenia perquè no podia dormir. El temps se li escapava en no saber que fer amb les hores, i sense esma per cercar un motiu per llevar-se.

Llegiu mésLa Lola, el mosso i el confinament.

La Marta i el coronavirus

La nit anterior no ha pogut dormir, ni aquesta tampoc. Ja fa dies que no dorm bé, des de que li van dir que no tornés a la feina.

Recorda l’escena  en mig de la classe de tercer d’ESO, els alumnes la miraven cercant algun símptoma, un petit esternut, una mica de tos de tant escridassar i demanar silenci , per després tot-hom a riure i el ximple de la classe cridant:

  • Coronavirus a classe. Tots a casa!!

Llegiu mésLa Marta i el coronavirus

Uns metres quadrats per a un adolescent

T’explicaré un conte per no dir que jo sóc jo, per no dir que ell és ell, aquell que tu saps que em mou des de que va néixer dins meu.
Em diré Laura, així serà més fàcil despullar-me de tots els rostres que ensenyo i que per fi em vegis la mirada neta. Faré servir la tercera persona, malgrat que el conte va de dos, d’una Mare i el seu fill. El fill, adolescent. L’escenari, el confinament.
Hi havia una vegada un gran mon que es va fer petit.

Llegiu mésUns metres quadrats per a un adolescent

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per facilitar al usuari una més gran operativitat. Si segueix navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació dels cookies i de la nostre política de cookies, Click a l'enllaç per a una informació addicional.

ACEPTAR
Aviso de cookies