El pensament clàssic grec i la ciutat-polis
Plató i Aristòtil proposen uns models de polis com un reflex de la naturalesa de l’ésser humà. A l’igual que en l’home, la recerca de felicitat serà la finalitat de la polis (en aquest cas “felicitat colectica”). L’ànima de la polis seran els ciutadans que la formen, que han de tenir les virtuts que caracteritzen a l’home (prudència, valentia, temprança, etc.), però sobretot la de la justícia. Les lleis configuren el comportament ètic de la polis amb la idea del bé com a concepte més important.
Plató i la polis utòpica
El pensament grec i la ciutat-polis resum del model utòpic
En el diàleg “Politeia” (la República), Plató parla d’una polis utòpica, basada en les teories de les idees i de l’ànima. Per a Plató l’ètica i la política han de convergir en un projecte cívic, i per tant la proposta es concreta en un projecte de reforma de la ciutat i de l’ésser humà que persegueix, per sobre de tot, el bé de la comunitat. Classifica els individus en tres classes, d’acord amb les tres parts de l’ànima: filòsofs (racionalitat), guardians (irascibilitat) i artesans (concupiscència).
L’educació dels guardians comprèn cos (gimnàstica) i ànima (música) com la de l’home. Els filòsofs han de governar (després de 50 anys de formació) perquè només ells tenen la idea del bé. Les dones i els infants són béns comuns. L’educació ha de córrer a càrrec dels filòsofs. Rebuig de l’art dramàtic i poetes. Aldous Huxley, més de 2.000 anys després, aprofitarà part de les idees d’aquesta polis utòpica per escriure “un món feliç”. La república de Plató prohibeix la propietat privada i la família per als ciutadans de les dues primeres classes, per tal d’evitar que puguin sorgir divisions. Subordina la família a l’Estat d’una manera absoluta. L’individu queda subordinat el conjunt. La virtut de la justícia vetlla pel funcionament del conjunt i col•labora en el manteniment de l’ordre legal (eunòmia).
Aristòtil i el seu model de ciutat
resum el pensament grec i la ciutat-polis
Aristòtil, que critica la polis utòpica de Plató, presenta el seu model de règim polític que denominarà Politeia (República). La república aristotèlica està formada per la unió de formes democràtiques i formes oligàrquiques, a la que per accedir a càrrecs públics caldrà que es compleixin certes condicions, i s’estableix un marc legislatiu que no es pot sobrepassar. Aristòtil valora l’estabilitat política i és contrari a una revolució social.
La polis i l’epicureisme, l’estoicisme i Cicerò
L’epicureisme postula que no hi ha una tendència natural de l’home a viure a la polis, però si hi ha una necessitat de protecció mútua. Estableix comunitats monàstiques. Mentre que l’estoïcisme declara, que l’home té tendència a formar una família i viure a la ciutat; defensa la igualtat i solidaritat entre els éssers humans i assenyala que, l’home és cosmopolita (ciutadà de l’univers) i que tothom participa del logos còsmic.
Ciceró representa una visió més moderna i realista que els models polítics de Plató i Aristòtil. Defensa: un cert constitucionalisme, la igualtat davant la llei, el dret a discrepar, la tolerància religiosa, la llibertat contra el tirà; i farà distinció entre estat i govern, i entre estat i societat.
Enllaç amb altres textos sobre filosofia clàssica
Filosofia clàssica grega
Filosofia clàssica medieval
Filosofia clàssica del Renaixement
JAM
