La dona del professor de francès

Mesié Puarrot era professor de Francès al col·legi dels Germans Maristes ‘La Immaculada’, del carrer de Sant Joan. Ja sé que el nom que li donàvem no és massa original, però a nosaltres ens feia molta gràcia. Mesié Puarrot i la seva dona eren francesos.

En Fernando, l’Enric i jo havíem fet fins al quart de batxillerat als Maristes de Sants, però a Sants només es donava fins al batxillerat elemental. Per tant si es volia seguir en el batxillerat superior sense canviar de Germans, la solució passava per anar a Sant Joan.

Llegiu mésLa dona del professor de francès

Una punta de llapis a l’ull

Érem al menjador de casa, la mare es trobava fent alguna feina com cosir o planxar. En Fernando estava dibuixant, l’endemà tenia que presentar el dibuix al col·legi i estava preocupat, el treball se li rebotava. Tots dos hem estat negats per al dibuix. Així que el noi estava cada vegada més nerviós. Jo, aliè completament a la tempesta que dins el meu amic s’estava gestant, no tenia altres ganes que jugar a prop d’ell.

Llegiu mésUna punta de llapis a l’ull

Una tarda de surf

Les quatre de la tarda. El sol de juliol ens crema despietadament la pell, que sense cap protecció, tenim exposada al seu abast. Com diuen a Les Balears “feia un sòl que cremava es cul a ses llebres”. La mar en calma. Un ventet de xaloc, suau i amic, fa que les condicions de la natura siguin les idònies, perfectes, per iniciar la sessió. Deslliguem la taula de surf de la pota de la caravana.

Llegiu mésUna tarda de surf

La sardinola

Érem al mig de la mar, quasi no es veia la costa, la Sardinola navegava a tot gas. En Fernando intentava pescar al curri i jo portava el timó enfilant cap al desconegut i el desconegut eren els “bruts”, una zona paral·lela a la costa on creixien unes algues marines i on s’hi suposava que pescaríem uns peixos mai vistos.

Llegiu mésLa sardinola

El pirata de la clínica Barraquer

El ‘600’ corria a tot drap per la Diagonal esquivant els obstacles que li sortien al pas. El pare al volant no parava de tocar el clàxon amb fúria, amb ràbia, intentant que els altres vehicles s’apartessin del seu camí. Jo, al seient del costat, treia per la finestra el cap i un mocador blanc que onejava al vent, talment com un colom volant enganxat al cotxe.

Llegiu mésEl pirata de la clínica Barraquer

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per facilitar al usuari una més gran operativitat. Si segueix navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació dels cookies i de la nostre política de cookies, Click a l'enllaç per a una informació addicional.

ACEPTAR
Aviso de cookies