Resum Fe Raó a la baixa edat mitjana

Resum Fe Raó a l'alta edat mitjana. sbagsVeure també: Resum Fe Raó a l’alta edat mitjana

El “Nou Aristòtil”

Resum Fe Raó a la baixa edat mitjana

Les obres dels filòsofs grecs de la “Traslatio studiorum”, i les interpretacions dels filòsofs àrabs i jueus, procedents del món àrab, són traduïdes a el llatí a l’escola de traductors de Toledo i arribaran a les universitats de París, Tolosa i Oxford (fundades en els inicis del segle XIII), on seran conegudes sota els nom de “Nou Aristòtil” o “lògica nova”, per contrast amb la “lògica vetus”. Al principi el “Nou Aristòtil” va ser prohibit, però a mitjan el segle XIII, és incorporat a el currículum de les universitats. Avicenna, Averrois i Maimònides seran considerats mestres dels llatins.
L’arribada del “Nou Aristòtil” representa una sacsejada en les relacions fe – raó. Originarà un corrent filosòfic aliena a l’ortodòxia catòlica: l’averroisme llatí. I influirà en el pensament dels dominics i franciscans que prendrà posicions enfrontades.

Llegiu mésResum Fe Raó a la baixa edat mitjana

Resum Fe Raó a l’alta edat mitjana

Resum Fe Raó a l'alta edat mitjana. sbagsVeure també: Resum Fe Raó a la baixa edat mitjana

Relacions complicades

Resum Fe Raó a l’alta edat mitjana

Les relacions fe – raó a l’edat medieval van ser complicades. Encara que ambdues busquen la veritat, encara que inicialment es va establir una col•laboració, tot i que la Escolàstica va esmarçar grans esforços, el trencament estava escrit. La fe troba la veritat en les sagrades escriptures o en els dogmes, mentre la raó la busca a través de la reflexió.

Llegiu mésResum Fe Raó a l’alta edat mitjana

Característiques de l’humanisme renaixentista

Característiques de l'humanisme renaixentista. sbags

La dignitat humana

A l’edat mitjana Déu és el centre de l’univers. L’home està degradat pel pecat original, aquest és un món de dolor i de pas cap a l’altre món on es troba la felicitat. L’home és un mer intèrpret de les habilitats artístiques i dels oficis que resideixen a Déu.
Nicolau de Cusa, l’últim gran filòsof de l’Edat Mitjana, ja trenca amb la idea d’un home humiliat, al afirmar que l’home és creat a imatge de Déu. Posteriorment l’humanisme s’encarregarà de col•locar-lo al centre de la creació.
En Pico della Mirandola, amb el seu discurs sobre la dignitat de l’home, assenyala alguns trets importants que caracteritzaran l’humanisme, considerant que:

Llegiu mésCaracterístiques de l’humanisme renaixentista

Renaixement esglèsia i felicitat resum

Renaixement esglèsia i felicitat resum. sbags

Renaixement i Esglèsia

Renaixement esglèsia i felicitat resum

A partir del Renaixement, l’Església catòlica es va devaluar, no només per l’escissió protestant, sinó per la nova religió: L’humanisme i les seves fragmentacions: liberalisme, socialisme / comunisme i humanisme elitista que desembocaria en el feixisme, provocant molt dolor a la humanitat. Déu va resistir fins al segle XIX, quan les tesis de Charles Darwin van representar un torpede a la línia de flotació de la doctrina creacionista.

El capitalisme salvatge provoca que els beneficis passin per sobre de l’ètica, la moral, la família i la societat Això explica que davant d’una situació de crisi com l’actual, cada laboratori hagi investigat per separat la vacuna del Covid abans de cercar una col·laboració, que segurament hauria donat menys beneficis però hauria salvat vides.

Llegiu mésRenaixement esglèsia i felicitat resum

Renaixement ciència i política resum

Renaixement ciència i política resum. sbags

Renaixement i Ciència

Renaixement ciència i política resum

Al Renaixement, el pas més espectacular el dóna la filosofia natural amb Francis Bacon i Galileu. Ja uns anys abans  Tycho Brahe havia construït un observatori a l’illa de Hueen (on descobrir dos novas), el que significava que passava  d’una observació passiva aristotèlica a una observació rigorosa moderna. Francis Bacon va exposar el seu mètode científic que amb poques modificacions segueix sent l’actual:

Llegiu mésRenaixement ciència i política resum

Renaixement home i astronomia resum

Renaixement home i astronomia resum. sbags

Renaixement

Quan parlem del Renaixement ens ve al cap noms com Miquel Àngel, El Moises, Leonardo da Vinci, La Gioconda, i també Galileu, llançant pedres des de dalt de la torre de Pisa, però el Renaixement va ser molt i molt més, va posar les bases pel gran salt que va experimentar la humanitat en els segles posteriors.

Al juliol de 1969 Neil Armstrong va posar el peu de la humanitat sobre la superfície lunar, però el primer pas va ser donat, 400 anys abans, per Francis Bacon, amb el seu mètode científic, i Galileu modelant matemàticament el sistema cinemàtic de la caiguda de greus.

La filosofia de Nicolau de Cusa, ja presentava l’home com a imatge de Déu, lluny de la visió medieval de l’home culpable del pecat original, degradat i humiliat.

Llegiu mésRenaixement home i astronomia resum

El pensament medieval a l’actualitat resum

El pensament medieval a l'actualitat. sbags Qué queda del pensament de l’Edat Mitjana ?

Pervivència del pensament medieval

El pensament medieval a l’actualitat

La vida del serf és dura, molt dura, treballant tot el dia, passant gana, amb guerres que no s’acaben mai, i amb pestilències que provoquen morts i més morts. La fe religiosa i l’esperança d’una vida futura, és l’únic consol. SI, l’edat mitjana va ser una època fosca, però potser no tant: l’escolàstica, i també la banca, les universitats, els notaris, la construcció de catedrals, el paper, els números àrabs etc etc donen llum a la foscor.

Llegiu mésEl pensament medieval a l’actualitat resum

Resum de les relacions entre fe i raó a l’Edat Mitjana

Resum de les relacions entre fe i raó. sbagsEs fa un resum de les relacions entre fe i raó (Teologia i Filosofia), al llarg de l’Edat Mitjana fins a arribar a l’trencament final.

Relació entre creença i filosofia

Resum de les relacions entre fe i raó a l’Edat Mitjana

* Teologia i Filosofia tenen el mateix objectiu -> La veritat
* Agustí d’Hipona estableix un matrimoni de conveniència amb el neoplatonisme -> aprofita idees comunes per racionalitzar la fe

Llegiu mésResum de les relacions entre fe i raó a l’Edat Mitjana

Pensament i filosofia de Nicolau de Cusa resum

Pensament i filosofia de Nicolau de Cusa. sbagsNicolau de Cusa (1401-1464) es pot considerar l’últim gran filòsof de l’Edat Mitjana, encara que el seu pensament ja està impregnat del Renaixement. El seu concepte d’home ja no és el de l’home degradat pel pecat original que va caracteritzar l’Edat Mitjana, sinó que l’home és el creador del món conceptual. Déu continua sent el centre de l’univers. La idea de Déu-Home omple l’abisme entre l’univers i l’home.

La filosofia cusaniana

Pensament i filosofia de Nicolau de Cusa

Llegiu mésPensament i filosofia de Nicolau de Cusa resum

El trencament entre fe i raó Guillem d’Occam Joan Duns Escot resum

El trencament entre fe i raó Guillem d’Occam. sbagsLa condemna de 1277 ha posat de manifest la gran distància que separa la raó de la fe. Guillem d’Occam i Joan Duns Escot només faràn que certificar la defunció de les relacions entre fe i raó.

Context filosòfic religiós

El trencament entre fe i raó Guillem d’Occam Joan Duns Escot resum

* La condemna de 1277 ha tallat l’averroisme llatí, però el problema raó-fe segueix més viu que mai
* A conseqüència de la condemna:
– Hi ha una forta crítica sobre les tesis de Tomàs d’Aquino
– Es trenca l’equilibri tomista entre fe i raó

Llegiu mésEl trencament entre fe i raó Guillem d’Occam Joan Duns Escot resum

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per facilitar al usuari una més gran operativitat. Si segueix navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació dels cookies i de la nostre política de cookies, Click a l'enllaç per a una informació addicional.

ACEPTAR
Aviso de cookies