¿Qué dice la Teoría de la Relatividad General?

Qué dice la Teoría de la Relatividad General

¿Qué dice la Teoría de la Relatividad General?

En 1915, Einstein publicó la teoría de la Relatividad General.

Los principios fundamentales de la Relatividad General

1. Principio de covariancia generalizado: amplía el principio de la Relatividad Especial.
El principio de la Relatividad Especial dice: las leyes de la Física tienen que tomar la misma forma en todos los marcos de referencia “inerciales”: que son sistemas con movimiento uniforme y rectilíneo, sin fuerzas externas.

Llegiu més¿Qué dice la Teoría de la Relatividad General?

¿Qué dice la Teoría de la Relatividad Especial?

Qué dice la Teoría de la Relatividad Especial

¿Qué dice la Teoría de la Relatividad Especial?

La teoría de la relatividad especial dice que ningún objeto, influencia o perturbación puede alcanzar una velocidad superior a la de la luz y afirma que los observadores que se encuentran en movimiento relativo, uno con respecto al otro, tendrán percepciones (mediciones) de la distancia y del tiempo, distintas entre sí.

Llegiu més¿Qué dice la Teoría de la Relatividad Especial?

Categories JAM

Espacio tiempo de Minkowski en la Relatividad Especial

Espacio tiempo de Minkowski en la Relatividad Especial

Espacio tiempo de Minkowski en la Relatividad Especial

Diagrama de Minkowski

Es un sistema de referencia de 2 ejes tiempo-espacio (t-x). Tiempo en vertical y escalado a ct (c: velocidad de la luz en vacío). El espacio unidimensional y en horizontal (x).
Se utilizan para representar gráficamente la teoría de la relatividad especial.

Llegiu mésEspacio tiempo de Minkowski en la Relatividad Especial

Categories JAM

Relacions entre l’Església i la Raó

Veure també: Resum Fe Raó a la baixa edat mitjana

Relacions complicades

Les relacions fe – raó a l’edat medieval van ser complicades. Encara que ambdues busquen la veritat, encara que inicialment es va establir una col•laboració, tot i que la Escolàstica va esmarçar grans esforços, el trencament estava escrit. La fe troba la veritat en les sagrades escriptures o en els dogmes, mentre la raó la busca a través de la reflexió.

Llegiu mésRelacions entre l’Església i la Raó

Resum Fe Raó a la baixa edat mitjana

Resum Fe Raó a l'alta edat mitjana. sbagsVeure també: Resum Fe Raó a l’alta edat mitjana

El “Nou Aristòtil”

Resum Fe Raó a la baixa edat mitjana

Les obres dels filòsofs grecs de la “Traslatio studiorum”, i les interpretacions dels filòsofs àrabs i jueus, procedents del món àrab, són traduïdes a el llatí a l’escola de traductors de Toledo i arribaran a les universitats de París, Tolosa i Oxford (fundades en els inicis del segle XIII), on seran conegudes sota els nom de “Nou Aristòtil” o “lògica nova”, per contrast amb la “lògica vetus”. Al principi el “Nou Aristòtil” va ser prohibit, però a mitjan el segle XIII, és incorporat a el currículum de les universitats. Avicenna, Averrois i Maimònides seran considerats mestres dels llatins.
L’arribada del “Nou Aristòtil” representa una sacsejada en les relacions fe – raó. Originarà un corrent filosòfic aliena a l’ortodòxia catòlica: l’averroisme llatí. I influirà en el pensament dels dominics i franciscans que prendrà posicions enfrontades.

Llegiu mésResum Fe Raó a la baixa edat mitjana

Característiques de l’humanisme renaixentista

Característiques de l'humanisme renaixentista. sbags

La dignitat humana

A l’edat mitjana Déu és el centre de l’univers. L’home està degradat pel pecat original, aquest és un món de dolor i de pas cap a l’altre món on es troba la felicitat. L’home és un mer intèrpret de les habilitats artístiques i dels oficis que resideixen a Déu.
Nicolau de Cusa, l’últim gran filòsof de l’Edat Mitjana, ja trenca amb la idea d’un home humiliat, al afirmar que l’home és creat a imatge de Déu. Posteriorment l’humanisme s’encarregarà de col•locar-lo al centre de la creació.
En Pico della Mirandola, amb el seu discurs sobre la dignitat de l’home, assenyala alguns trets importants que caracteritzaran l’humanisme, considerant que:

Llegiu mésCaracterístiques de l’humanisme renaixentista

Renaixement esglèsia i felicitat resum

Renaixement esglèsia i felicitat resum. sbags

Renaixement i Esglèsia

Renaixement esglèsia i felicitat resum

A partir del Renaixement, l’Església catòlica es va devaluar, no només per l’escissió protestant, sinó per la nova religió: L’humanisme i les seves fragmentacions: liberalisme, socialisme / comunisme i humanisme elitista que desembocaria en el feixisme, provocant molt dolor a la humanitat. Déu va resistir fins al segle XIX, quan les tesis de Charles Darwin van representar un torpede a la línia de flotació de la doctrina creacionista.

El capitalisme salvatge provoca que els beneficis passin per sobre de l’ètica, la moral, la família i la societat Això explica que davant d’una situació de crisi com l’actual, cada laboratori hagi investigat per separat la vacuna del Covid abans de cercar una col·laboració, que segurament hauria donat menys beneficis però hauria salvat vides.

Llegiu mésRenaixement esglèsia i felicitat resum

Renaixement ciència i política resum

Renaixement ciència i política resum. sbags

Renaixement i Ciència

Renaixement ciència i política resum

Al Renaixement, el pas més espectacular el dóna la filosofia natural amb Francis Bacon i Galileu. Ja uns anys abans  Tycho Brahe havia construït un observatori a l’illa de Hueen (on descobrir dos novas), el que significava que passava  d’una observació passiva aristotèlica a una observació rigorosa moderna. Francis Bacon va exposar el seu mètode científic que amb poques modificacions segueix sent l’actual:

Llegiu mésRenaixement ciència i política resum

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per facilitar al usuari una més gran operativitat. Si segueix navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació dels cookies i de la nostre política de cookies, Click a l'enllaç per a una informació addicional.

ACEPTAR
Aviso de cookies