Els mons de Plató i Aristòtil
Plató és el filòsof brillant i espectacular. Per a ell hi ha, d’una banda, el món intel•ligible, el món de les idees, on es troben els objectes reals i els conceptes veritables, i per l’altre el món sensible, on es troben còpies de les idees, un món virtual que es percep a través de l’engany epistemològic dels sentits (com deia en Parmènides).
Aristòtil és el gran filòsof científic i empirista. Per a ell només hi ha un món: el món real que percebem a través dels nostres sentits.
Plató i l’home: cos i ànima
resum Diferències entre Plató i Aristòtil sobre antropologia filosòfica
L’home platònic està constituït per cos i ànima, un cos, material i mortal, i una ànima immortal. El cos de l’home, a l’igual que la resta d’animals, ha estat creada per déus de segona fila, a base dels quatre elements: terra, aigua, foc i aire. L’ànima dels homes es creada pel Demiürg (el gran artesà) creador del cosmos, i la crea a imatge de l’ànima del món. L’home és en si mateix un microcosmos. L’ànima pertany al món intel•ligible de les idees, i el cos al món sensible.
Per a Plató, l’ànima té tres parts (mite de l’auriga), la primera és la racional que governa les altres dues oposades: l’irascible (tendències nobles) i la concupiscent (tendències materials). Si la raó aconsegueix equilibrar les altres dues parts, l’ànima es manté en el món de les idees, en cas contrari, es descontrola i cau al món sensible, presonera d’un cos mortal i oblidant la seva naturalesa.
Aristòtil: acte i potència
Per a Aristòtil, l’home, a l’igual que la resta d’éssers, està constituït per matèria i forma (teoria hilemòrfica). La matèria del cos de l’home està formada, com tot l’espai sublunar, per combinació dels quatre elements essencials: foc, aire, terra i aigua. La forma, que és el principi actiu, es troba en la mateixa realitat i constitueix l’essència de l’home i és allò que el diferencia d’la resta d’éssers. Matèria i forma són mortals.
L’home (i qualsevol altre ésser) pot estar en acte i en potència. L’home en potència és tot allò que té capacitat per arribar a ser, i l’home en acte és allò que és, en un moment determinat. L’home pot convertir en acte el que té en potència, però per a aquest canvi es requereix una causa eficient que és un altre ésser. Tot ésser pot ser causa eficient d’un canvi. Es pot pensar en un sistema interdependent entre tots els éssers, constituint un ecosistema aristotèlic. L’home anirà evolucionant cap a un destí final
La virtut i l’educació
Per a Plató, l’ànima de l’home pot anar recordant les idees que ha conegut en una existència anterior (teoria de l’anamnesi o reminiscència), i superar l’estat actual a força de la virtut i l’educació.
Plató a l’igual que Sòcrates considera que els coneixements ja resideixen dins de l’ànima (intel•lectualisme moral), però estan oblidats al caure en el món sensible. L’home, segons Sòcrates, ha de buscar els coneixements dintre seu: “Coneix-te a tu mateix” és la frase que utilitzarà (idèntica a la màxima délfica) per expressar aquest concepte.
Per a Aristòtil l’home neix sense cap coneixement, tal com un full en blanc, i a partir d’aquí ha d’anar adquirint coneixements i virtuts.
Per a Plató quan el cos mor, l’ànima es té de presentar a una prova de síntesi (judici de les ànimes) per veure el nivell assolit, si aprova torna a el món de les idees i si suspèn es torna a reencarnar (metempsicosi).
La finalitat de l’home
resum Diferències entre Plató i Aristòtil sobre antropologia filosòfica
Tant per a Plató, com per a Aristòtil la finalitat de l’home és la felicitat (eudaimonia). Per Sòcrates i Plató s’aconseguirà a través de la raó, que portarà al coneixement i aquest a la virtut, on resideix la felicitat. Aristòtil dóna importància a la capacitat de pensar, parlar i fer (arete) per ser feliç i subratlla que a la virtut s’arriba a través de l’educació, de l’hàbit i de la moderació. La seva ètica està oberta als valors mundans.
Enllaç amb altres textos sobre filosofia clàssica
Filosofia clàssica grega
Filosofia clàssica medieval
Filosofia clàssica del Renaixement
JAM
