Veure també: Resum Fe Raó a la baixa edat mitjana
Les relacions fe – raó a l’edat medieval van ser complicades. Encara que ambdues busquen la veritat, encara que inicialment es va establir una col•laboració, tot i que la Escolàstica va esmarçar grans esforços, el trencament estava escrit. La fe troba la veritat en les sagrades escriptures o en els dogmes, mentre la raó la busca a través de la reflexió.
Veure també: Resum Fe Raó a l’alta edat mitjana
Resum Fe Raó a la baixa edat mitjana
Les obres dels filòsofs grecs de la “Traslatio studiorum”, i les interpretacions dels filòsofs àrabs i jueus, procedents del món àrab, són traduïdes a el llatí a l’escola de traductors de Toledo i arribaran a les universitats de París, Tolosa i Oxford (fundades en els inicis del segle XIII), on seran conegudes sota els nom de “Nou Aristòtil” o “lògica nova”, per contrast amb la “lògica vetus”. Al principi el “Nou Aristòtil” va ser prohibit, però a mitjan el segle XIII, és incorporat a el currículum de les universitats. Avicenna, Averrois i Maimònides seran considerats mestres dels llatins.
L’arribada del “Nou Aristòtil” representa una sacsejada en les relacions fe – raó. Originarà un corrent filosòfic aliena a l’ortodòxia catòlica: l’averroisme llatí. I influirà en el pensament dels dominics i franciscans que prendrà posicions enfrontades.
Qué queda del pensament de l’Edat Mitjana ?
El pensament medieval a l’actualitat
La vida del serf és dura, molt dura, treballant tot el dia, passant gana, amb guerres que no s’acaben mai, i amb pestilències que provoquen morts i més morts. La fe religiosa i l’esperança d’una vida futura, és l’únic consol. SI, l’edat mitjana va ser una època fosca, però potser no tant: l’escolàstica, i també la banca, les universitats, els notaris, la construcció de catedrals, el paper, els números àrabs etc etc donen llum a la foscor.
Es fa un resum de les relacions entre fe i raó (Teologia i Filosofia), al llarg de l’Edat Mitjana fins a arribar a l’trencament final.
Resum de les relacions entre fe i raó a l’Edat Mitjana
* Teologia i Filosofia tenen el mateix objectiu -> La veritat
* Agustí d’Hipona estableix un matrimoni de conveniència amb el neoplatonisme -> aprofita idees comunes per racionalitzar la fe
Llegiu mésResum de les relacions entre fe i raó a l’Edat Mitjana
Nicolau de Cusa (1401-1464) es pot considerar l’últim gran filòsof de l’Edat Mitjana, encara que el seu pensament ja està impregnat del Renaixement. El seu concepte d’home ja no és el de l’home degradat pel pecat original que va caracteritzar l’Edat Mitjana, sinó que l’home és el creador del món conceptual. Déu continua sent el centre de l’univers. La idea de Déu-Home omple l’abisme entre l’univers i l’home.
Pensament i filosofia de Nicolau de Cusa
La condemna de 1277 ha posat de manifest la gran distància que separa la raó de la fe. Guillem d’Occam i Joan Duns Escot només faràn que certificar la defunció de les relacions entre fe i raó.
El trencament entre fe i raó Guillem d’Occam Joan Duns Escot resum
* La condemna de 1277 ha tallat l’averroisme llatí, però el problema raó-fe segueix més viu que mai
* A conseqüència de la condemna:
– Hi ha una forta crítica sobre les tesis de Tomàs d’Aquino
– Es trenca l’equilibri tomista entre fe i raó
Llegiu mésEl trencament entre fe i raó Guillem d’Occam Joan Duns Escot resum
El “Nou Aristòtil” (textos aristotèlics provinent de el món àrab) va representar un nou impuls filosòfic a l’edat mitjana. A més de donar lloc a la corrent de “l’Averroisme llatí” contrària a alguns dogmes eclesiàstics, va influir notablement en l’escolàstica, sobretot, en Albert Magne i Tomàs d’Aquino que intenten racionalitzar la fe.
En 1277 les tesis de l’averroisme llatí, així com també algunes tesis de Tomàs d’Aquino, van ser condemnades, el que representaria un cop mortal a les relacions entre fe i raó. Posteriorment Guillem d’Occam certificaria la seva mort.
Aquesta entrada tracta d’un resum del context filosòfic religiós, de les diferents posicions de l’escolàstica, de la condemna de 1277, així com un resum de Ramon Llull i els seus dos grans projectes.
A l’entrada anterior s’ha referenciat el context històric i un resum de “l’averroisme llatí”.
A l’entrada següent es parla del trencament definitiu entre fe i raó sota la ploma de Guillem d’Occam.
Llegiu mésEscolàstica i Aristòtil Condemnes 1277 resum Ramon Llull
Es fa un resum de la filosofia medieval, des del segle XII fins al segle XIV. Aquest període ve caracteritzat per l’arribada a el món llatí dels textos d’Aristòtil, des de l’escola de traductors de Toledo, i provinents de Còrdova. Aquests textos es van denominar el “Nou Aristòtil” i eren interpretats pels “mestres” àrabs i jueus: Avicenna, Averrois, i Maimònides.
El “Nou Aristòtil” va donar lloc a una corrent contrària als dogmes de l’Església catòlica: El “Averroisme llatí”. I va influir notablements sobre els representants de l’escolàstica, en particular, sobre Albert Magne i Tomàs d’Aquino.
En aquesta entrada es fa referència a l’averroisme llatí i als seus màxims representants.
En la propera entrada es parla de la influència del “Nou Aristòtil” sobre la escolàstica i la condemna de 1277 contra les tesis averroistes.
Es fa un resum dels representants més importants dels inicis de l’edat mitjana (fins al segle XI), i s’inclouen les figures destacades de l’inici de l’escolàstica, i dels temes més transcendents: Autoritat i raó, la raó esclava de la fe, el debat sobre els universals.
També es fa referència als autors àrabs i jueus.
A l’entrada anterior es comenta el context històric i filosòfic d’aquesta època.
El debat sobre els Universals La raó serventa de la fe
Llegiu mésEl debat sobre els Universals La raó serventa de la fe resum
Es fa un resum del context històric i filosòfic de l’Edat Mitjana fins al segle XI. Aquest període ve caracteritzat pel tancament de les escoles filosòfiques, que donarà lloc a la peregrinació dels documents filosòfics antics a l’orient, fins a tornar a l’occident llatí, l’auge de l’catolicisme, i l’inici de l’escolàstica que intenta confraternitzar la fe i la raó (teologia i filosofia).
Mentre a les escoles s’estudia la “lògica vetus”. I amb Carlemany arriba el renaixement carolingi.
A l’entrada següent es comenten els representants més importants, de l’escolàstica, d’aquesta època.
Llegiu mésFilosofia medieval La raó esclava de la fe El renaixement carolingi
