El “Nou Aristòtil” (textos aristotèlics provinent de el món àrab) va representar un nou impuls filosòfic a l’edat mitjana. A més de donar lloc a la corrent de “l’Averroisme llatí” contrària a alguns dogmes eclesiàstics, va influir notablement en l’escolàstica, sobretot, en Albert Magne i Tomàs d’Aquino que intenten racionalitzar la fe.
En 1277 les tesis de l’averroisme llatí, així com també algunes tesis de Tomàs d’Aquino, van ser condemnades, el que representaria un cop mortal a les relacions entre fe i raó. Posteriorment Guillem d’Occam certificaria la seva mort.
Aquesta entrada tracta d’un resum del context filosòfic religiós, de les diferents posicions de l’escolàstica, de la condemna de 1277, així com un resum de Ramon Llull i els seus dos grans projectes.
A l’entrada anterior s’ha referenciat el context històric i un resum de “l’averroisme llatí”.
A l’entrada següent es parla del trencament definitiu entre fe i raó sota la ploma de Guillem d’Occam.
Context filosòfic religiós
Escolàstica i Aristòtil Condemnes 1277
* A la segona part del segle XIII, el “nou Aristòtil” té una presència fonamental en la filosofia medieval
* Hi ha tres corrents enfrontades:
– El averroisme llatí
– Els franciscans. Bonaventura (1229-1274) -> protagonista principal
– Els dominics. Albert Magne i Tomàs d’Aquino (1224-1274)
* Els franciscans donen suport a la corrent del neoagustinisme, agafant del neoplatonisme el que interessa
* Albert Magne considera que teologia i filosofia són dues disciplines separades
* Tomàs d’Aquino construeix una filosofia que es recolza en la raó aristotèlica però preserva els dogmes
* El 1277 l’arquebisbe de París Étienne Tempier, va condemnar 219 tesis averroistes i alguna de les tesis de Tomàs d’Aquino
* Els guanyadors -> els franciscans
L’escolàstica i Aristòtil
* Albert Magne no cristianitza Aristòtil. La seva posició és el blindatge dels dogmes
* Per Bonaventura la raó per si sola no pot arribar a la veritat
Instigador del neoagustinisme, basat en les teories:
– il•luminació
– raons seminals
– Pluralitat de formes
– hilemorfisme universal
– L’acció de les causes segones depenen de Déu
– Concepció platònica de la realitat i de l’ànima -> unida accidentalment al cos
* Tomàs d’Aquino creu que:
– La teologia, i no la filosofia, dona raó de la veritable finalitat humana
– La filosofia no serveix per a meditar sobre la fe
– Els dogmes són la veritat, la filosofia no pot contradir els dogmes
– Aristòtil es malinterpretat en els temes de l’eternitat del món i l’intel•lecte
– Nega la il•luminació i les raons seminals
– Afirma la unicitat de la forma de les substàncies
– Rebutja la demostració de l’existència de Déu proposta per Anselm de Canterbury i proposa cinc noves vies
Ramon Llull. El cercle fe-raó-fe
Escolàstica i Aristòtil Condemnes 1277
– Ramon Llull (1232-1316) -> racionalista dins de l’horitzó de la fe -> Defensa la unitat de la fe i saber -> Filòsof d’acció -> Una extensa obra (256 textos)
* Procés mental de penetració especulativa en el dogma:
– 1er Creure. Partir de la fe. “Si no creiem, no entendrem“
– 2on Entendre. No substitució de fe per raó. Senzillament entendre la fe
– 3er Tornar a la fe. Enriquit per la raó
* Dos grans projectes vitals
1) Convertir infidels
– Creació d’escoles d’idiomes i formació per a missioners
– Ars magna:
• Llenguatge formal basat en lletres i combinatòria binària / terciària
• A partir d’una taula de 6 columnes (dignitats, relacions, preguntes, subjectes, virtuts, vicis) i 9 files (lletres de la B a la K). I d’unes figures gràfiques
• Obté frases semàntiques amb totes les possibles argumentacions, que seran validades o refutades
• Va construir un mecanisme amb dials, manetes i eixos que automàticament assenyalava si la proposició era veritat o false
2) Campanya antiaverroista -> Llull contra la falsetat
– Llibre de comentaris sobre les condemnes de 1277 (liber contra errores Boetii et Sigerii)
– Llibre irònic: liber Disputationis Petris et Raimundo sive phantasticus
Enllaç amb altres textos sobre filosofia clàssica
Filosofia clàssica grega
Filosofia clàssica medieval
Filosofia clàssica del Renaixement
