Resum Fe Raó a l’alta edat mitjana

Resum Fe Raó a l'alta edat mitjana. sbagsVeure també: Resum Fe Raó a la baixa edat mitjana

Relacions complicades

Resum Fe Raó a l’alta edat mitjana

Les relacions fe – raó a l’edat medieval van ser complicades. Encara que ambdues busquen la veritat, encara que inicialment es va establir una col•laboració, tot i que la Escolàstica va esmarçar grans esforços, el trencament estava escrit. La fe troba la veritat en les sagrades escriptures o en els dogmes, mentre la raó la busca a través de la reflexió.

La Patrística

A cavall entre l’edat antiga i la mitjana, Agustí d’Hipona, juntament amb els altres pares de la Patrística, configura les bases de la religió catòlica. En diferents conceptes agustinians està molt clar la influència neoplatònica: Idees exemplars que resideixen en Déu i que es capten com a reflex (rationes aeternaes); la llum de Déu (el sol de Plató) permet a l’home reconèixer la veritat (Il•luminació), …

La “logica vetus”

Pels voltants de l’any 500, Boeci, a part de traduir I transmetre els textos de la filosofia grega, que constituiran la base de la “logica vetus”, s’inicia el debat sobre els universals, que serà un tema filosòfic transcendent al llarg de tota l’edat mitjana. I Pseudo Dionisio Areopagita interpreta la mística cristiana des d’un pensament profundament neoplatònic.

Tancament de les escoles filosòfiques

El tancament de les escoles filosòfiques, l’any 530, va representar un cop baix a la raó. A partir del tancament es va iniciar el trànsit de les obres de la filosofia grega (translatio studiorum) cap a Bagdad (casa de la saviesa) i Còrdova, on serien traduïdes a l’àrab amb els comentaris i interpretacions dels filòsofs àrabs i jueus: Avicenna, Averrois i Maimònides.

La reforma carolíngia

A les escoles de l’alta edat mitjana s’estudia el Trivium (dialèctica, gramàtica i retòrica) i el Quadrivium (astronomia, aritmètica, geometria i música) que formen la “logica vetus”. Alcuí de York, cap a l’any 800, emprèn la reforma educacional carolíngia i fundarà l’escola d’Aquisgrà, dirigida per Joan Escot.

La raó esclava de la fe i el debat sobre els Universal

Resum Fe Raó a l’alta edat mitjana

Alguns dels dogmes teològics, com la virginitat de la mare de Déu o l’eucaristia, són qüestionats per la dialèctica, però Joan Escot s’afanya a puntualitzar que l’autoritat de l’Església està per sobre de la raó, encara que la veritable autoritat procedeixi de la raó.
Als segles XI i XII, l’escolàstica es centra en els següents punts:

1. La teologia contra la dialèctica: Pere Damià conclou que la filosofia ha de ser la “esclava” de la teologia. Bernat de Claravall rebutja la dialèctica, per a ell l’autoritat prové de les sagrades escriptures.
2. Demostrar l’existència de Déu. Anselm de Canterbury proposa una via de demostració a través de la raó.
3. Segueix el debat sobre els Universals: mentre Anselm de Canterbury es decanta per la tesi Realista. Roscelin, que va ser condemnat per heretge, i Pedro Abelardo, un cop “tranquil•litzat” i amb la Heloïsa al convent, donen suport a la tesi nominalista, considerant que els universal són “semblances” i no “essències”.

El corrent nominalista pot ser considerada com un pas intermedi cap a la reforma protestant i porta d’entrada a el Renaixement.

Enllaç amb altres textos sobre filosofia clàssica

Filosofia clàssica grega
Filosofia clàssica medieval
Filosofia clàssica del Renaixement

JAM

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per facilitar al usuari una més gran operativitat. Si segueix navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació dels cookies i de la nostre política de cookies, Click a l'enllaç per a una informació addicional.

ACEPTAR
Aviso de cookies