Presentem la cronologia dels fets més rellevants al Món, Espanya i Catalunya al segle XIX, introduint les dades de la família Aparicio – Balaguer (des d’ara famapa), per veure el context històric en què es desenvolupen els esdeveniments familiars.
Primer uns comentaris sobre la llegenda….
La llegenda sobre l’avi i la Cristina.
En Jordi (fill d’en Gregorio – Juan), ens parla a la Història de la família Aparicio-Balaguer de la llegenda sobre l’avi i una primera dona.
“Sobre l’avi corre una història – llegenda (segons Margarita Bolinches i Miquel Badenas) de que l’avi havia tingut una primera muller que es deia Cristina, una noia rica, potser fins i tot Marquesa, que s’havia enamorat d’un agricultor (l’avi) que treballava per la família d’ella. Aquesta Cristina es diu que va morir de part i ell va ser desheretat i se’l va fer fora.”
I també que
“Es comentava entre els fills de l’avi (mig llegenda, mig veritat) que havia tingut una primera dona que es deia Cristina. Una noia de molt bona posició en l’època, que es va enamorar d’un dels treballadors de la propietat, l’avi (labriego). Aquesta noia va morir de part i a ell el van desheretar i el van fer fora. Una altre història que es diu de l’avi, és que tenia un germanastre que era capellà, segons Sisquet Carbonell (fill de Rosa Aparicio Balaguer). Es van discutir i mai més en va voler saber res d’ell.”
A voltes sobre aquest tema crec que hi ha una sèrie de raonaments que poden confirmar l’existència d’aquesta primera relació.
En primer lloc (o últim, don igual) es normalment acceptat que tota llegenda té un substrat de veracitat i per tant aquesta no deu de ser menys. Segurament l’avi deuria deixar anar (encara que “era un home que parlava molt poc”) alguns comentaris sobre aquesta historia i els fills posarien la resta.
L’any del casament dels avis deuria ser cap el 1895, ja que, encara que l’any de naixement d’en Roque es desconeix) si tenim en compte la seqüència dels anys en que neixen els primers fills.
Roque Aparicio Balaguer ???? (Justo)
Rosa Aparicio Balaguer 1898
Maria Aparicio Balaguer 1900 C/ Santa Madrona 28
Ruperto Aparicio Balaguer 1902 (Perto) C/ Reina Amàlia 20
……
Podem pensar que en Roque naixé el 1896 (lo que seria coherent amb la seva marxa, per raons sentimentals, el 1918, ja que si es certa aquesta data de naixement, en Roque tindria en el moment de la marxa uns 22 anys). Per tant es pot situar el casament dels avis un any abans del naixement d’en Roque es a dir el 1895.
Les edats dels avis a l’any del seu casament eren de 38 per part del avi i 20 per part de l’avia (la diferencia d’edat no es estranya en aquella època). Està clar que a l’edat de 38 anys es molt factible que l’avi ja hagués tingut alguna relació sentimental, inclòs tenint en compte l’època en que vivien.
Pel que sembla els terrenys de los Cantos, que es va expropià a arrel de fer el pantà, era propietat del avi i no de l’avia (“Els avis, tenien unes poques terres. Sembla que l’avi conservava una petita capsa amb alguna joia i la terra de los Cantos fruit de l’antiga relació” ). L’origen de la propietat d’aquesta terra, es pues segurament l’antiga relació, que deuria de ser una relació matrimonial, en la qual els bens de la dona passen a ser del marit. Els bens de la Cristina deurien de ser més extensos, però desprès de la seva mort deguda al part, els familiars durien de pressionar a l’avi per que retornés les propietats a la família de la Cristina, aprofitant-se de la depressió del avi i potser amb l’ajuda del germanastre, lo que donaria lloc a discussions i al trencament entre ells.
En quan si la Cristina era marquesa, això ja es més dubtós, però el nom (Cristina, si es que verdaderament era el seu nom) suggereix que possiblement la seva família fos una família monàrquica borbònica (el nom li devien posar en homenatge a Maria Cristina). No hi trobat per Internet ningun Marquesat de Segorbe, però si existeix el Ducat de Segorbe i la Baronia d’Arenòs, encara que no crec que tinguin res a veure amb la Cristina. Penso que lo més factible es que fos una família propietària de terrenys, possiblement adquirits a través de les desamortitzacions de Mendizabal i Madoz, cosa freqüent a l’època.
En fi, lo segur es que l’avi tenia algunes propietats a Los Cantos i que l’origen de les mateixes difícilment podien ser degudes a una herència, o a una compra. Per tant crec que la llegenda de la Cristina es certa.
Cronologia famapa
|
ANY |
FAMAPA |
CATALUNYA |
ESPANYA |
MÓN |
|
1851-1856 |
|
Obres del Canal d’Urgell. |
Ferrocarril Madrid-Aranjuez. |
Cop d’Estat de Napoleó III. |
|
1857-1864 |
Neix l’avi Jorge a Segorbe (1857). Pares desconeguts. |
Primera turbina Fontaine per a la utilització de |
Primer cens modern de població. |
Explotació del primer pou de petroli a Pennsilvània |
|
1865-1874 |
L’avi Jorge (8 anys) es adoptat el 1865 per en Miguel |
Ferrocarril Barcelona-València, per Tarragona. |
Pronunciaments de Prim. |
A.Nobel inventa la dinamita. |
|
1875-1884 |
Al veïnat de los Cantos de la Puebla del Arenoso neix |
Fi de la Tercera Guerra Carlina a Catalunya. |
Alfons XII arriba a Espanya. Rei d’Espanya fins al |
Exploracions de P.Savorgnan de Brazza i J.R.Stanley a |
|
1885-1890 |
L’avi Jorge (al 1885-28 anys) es promet amb Cristina |
Palau Güell d’A.Gaudí. Constitució del Centre Excursionista de Catalunya. |
Mor Alfons XII. |
Els alemanys Daimler i Benz construeixen el primer |
|
1891-1900 |
L’avi Jorge (al 1892-35 anys) es promet amb l’avia |
Fundació de l’Orfeó Català. Primera repressió del catalanisme. |
Aixecament anarquista de Jerez. |
R.Diesel inventa el motor que porta el seu nom. |
Preguntes sense resposta
1. Segons la partida de bateig d’en Juan Aparicio Balaguer, els avis es van casar a Santa Mònica. Quina Santa Mònica ?. La de Barcelona, tal com suggereix en Jordi. No podria ser la de València ?. Pels pobles del Alto Palancia i del Alto Mijares no vam trobar ninguna Santa Mònica.
2. Si la història de la Cristina es certa i els registres civils van ser obligatoris a partir de 1875. Estarà registrat el casament del avi amb la Cristina en algun poble de la zona ?.
3. El casament dels avis. En quin registre civil deu de estar ?.
4. El certificat de naixement (o partides de bateig) dels 8 fills. Es poden aconseguir ?.
Enviado por famapa ( feb 12 2009, 11:50:47 AM CET ) Permalink
Viatge a Geldo. Recerca infructuosa. Data: 9.02.2009
El descobriment de la partida de bateig d’en Juan Aparicio Balaguer (per part de la Roser) ens va portar a Geldo amb l’objectiu de cercar més llum sobre els orígens del avi Jorge.
Vam anar al registre civil de Geldo. Resultat negatiu. A Geldo el registre s’inicià a partir de 1875 (l’avi neix a 1857).
Vam anar a veure el rector de Geldo. Resultat negatiu. Els llibres antics de la parròquia de Geldo son lliurats al bisbat de Segorbe.
Vam anar al bisbat de Segorbe. Resultat negatiu. Per la guerra civil van cremar tot l’arxiu del bisbat, tal com ja ho esmenta en Jordi Aparicio Morell.
Per cert, al bisbat ens va atendre don Emilio, un capellà vell, petit i arrugadet. Tan vell que al veure’l vam creure que potser fos coetani de l’avi. Resultat negatiu, era vell, però no arribava als 150 anys.
Aprofitant el viatge vam visitar, a part de Geldo, Segorbe, Soneja, Los Cantos i la Puebla de Arenoso.
Enviado por famapa ( feb 12 2009, 11:49:19 AM CET ) Permalink
Les aventures de la iaia Maria
La iaia Maria començava a notar el fred. Una estona abans la mare li havia donat la noticia i ella havia sortit corrent de casa cap el riu. La cabra al veure-la venir tan esvarada, i creient que anava a per ella, va fugir esperitada riu a dalt. La iaia Maria corria darrera la cabra. La cabra davant la iaia. Totes dues corrent riu a dalt. Ella sabia que si s’aturava, la cabra també ho faria i tornaria mansament cap a casa, però amb disset anys la iaia sobreeixia d’energia i a més a més, amb el neguit de la noticia recent rebuda, necessitava corre, necessitava cansar-se, necessitava cremar part de la tensió que sobtadament l’havia envaït.
Va aturar-se i es va deixar caure tan llarga com era, que no era molt, damunt el prat, a tocar l’aigua. El soroll del riu Mijares, el seu estimat riu, li acariciava els sentits. Un soroll amic, conegut i proper que li transmetia seguretat i la certesa de trobar-se a casa, a Los Cantos. Des don era, podia veure les quatre cases dels quatre veïns de Los Cantos, i una mica més avall el poble, la Puebla de Arenoso.
Havia aprés a llegir i a escriure. Ajudava a casa, a les feines del camp i tenia cura dels germans, sobre tot d’en Pedro, el més petit. No necessitava res més. No s’havia plantejat res més.
La noticia li havia sorprès per inesperada. La mare li havia dit que tenia un pretendent. Una persona arribada feia poc a la Puebla de Arenoso procedent de Segorbe. No coneixia Segorbe. De fet no coneixia quasi res. Havia fet un parell de viatges, a València i a Castelló, però d’això feia molt de temps. Tot el seu mon es limitava als voltants del poble. La iaia Maria havia vist al seu inesperat pretendent un parell de vegades. Un home ja gran, amb les espatlles corbades i un ulls tristos, però a la vegada transmetent força i vitalitat. La resposta de la iaia li havia sortit del estomac. Va cridar que no. I va arrencar a corre darrera la espantada cabra.
Ara, la iaia Maria començava a notar el fred. Damunt la humida gespa, el vent glaçat que baixava de la serralada de Nogueruelas, del pic de La Muela, li travessava el vestit de llana, la camisa de franel•la i se li enquistava al cos. Però estava segura, molt segura. No es casaria amb aquella persona, ni amb ningú.
8 fills, 19 nets i 27 besnéts érem a punt de desaparèixer abans d’haver nascut. Tots damunt la gespa, esperant la decisió de la iaia, sense poder influir, impotents.
Damunt la gespa, amb els ulls tancats, la iaia va començar a meditar sobre el seu futur a Los Cantos, i va pensar que les oportunitats s’han d’agafar al vol, quan es presenten i ves a saber si es tornaria a presentar alguna més endavant. De sobte la iaia Maria s’havia fet gran. Va obrir els ulls. Les muntanyes amigues havien deixat de ser-ho per convertir-se en els murs d’una presó. La iaia havia pres una decisió. Es va aixecar i va enfilar cap a Los Cantos.
8 fills, 19 nets i 27 besnéts vam respirar alleugerits.
Enviado por famapa ( feb 12 2009, 11:56:32 AM CET ) Permalink
Les aventures del avi Jorge
L’avi Jorge començava a notar el fred. Fins ara el dia havia estat tan ple, tan emotiu, que no havia tingut temps de adonar-se’n. Feia una estona que la trobada amb la Cristina havia acabat. Tot se’ls hi girava en contra. La família d’ella s’oposava al casament. La família d’ell també. La diferència de nivell i de propietats, eren el motiu. El castell de Segorbe va ser el lloc escollit per la secreta trobada. Les runes eren el lloc perfecte per passar desapercebuts. Havien cercat solucions. No n’hi havien trobat. Es van separar tristos, desanimats, derrotats.
Ara l’avi Jorge començava a notar el fred. Baixant del turó, el vent gelat que venia del Javalambre li travessava la jaqueta de pana, l’armilla, la camiseta de franel•la i se li enquistava al cos. No es va aturar a la plaça dels Porcs, i això que era dia de fira i la plaça estava plena a vessar. Va seguir caminant arrambat a la muralla. Al fons, el Palancia serpentejava, aliè els entrebancs de la jova parella nascuda fora de temps.
Sense volgué les cames el van portar fins el seminari. Palplantat davant la porta, va recordar la insistència del seu germà Manuel, el germà capellà, per que entrés com a seminarista. Tot estava lligat. Al seminari l’esperaven. En Manuel creia que donades les circumstàncies la idea era excel•lent, brillant. L’avi Jorge no tenia ni vocació, ni ganes, però ara, eixelebrat com estava, veia les avantatges que la sortida li oferia: un plat calent sempre a taula, comoditat i possibilitat de créixer culturalment. Tot portava a donar el pas endavant i travessar la porta del seminari.
8 fills, 19 nets i 27 besnéts érem a punt de desaparèixer abans d’haver nascut. Tots davant la porta del seminari, esperant la decisió del avi, sense poder influir, impotents.
De sobte, des de la foscor del cervell del avi, una llum, una idea esbojarrada, es va obrir pas. La solució era molt més a l’abast de lo que creia. Necessitava tornar a trobar-se a soles amb la Cristina, i a pogué ser, un dia que no fes-hi tan de fred.
L’avi va girà cua i va enfilar cap a Geldo.
8 fills, 19 nets i 27 besnéts vam respirar alleugerits.
Enviado por famapa ( feb 12 2009, 11:55:45 AM CET ) Permalink
Cronologia històrica de la familia Aparicio – Balaguer (famapa) a lo llarg del segle XIX
1788 Espanya: Comença regnat de Carlos IV.
1805 Espanya: Batalla de Trafalgar.
1807 Espanya: Entrada de les tropes franceses.
1808 Espanya: Abdicació de Carlos IV. Inici regnat de Fernando VII
Aixecament de Madrid (2.maig)
Entronització de José I Bonaparte (4.juny)
Inici guerra de la independència.
1812 Espanya: Constitució liberal de Cadis.
1814 Espanya: Fi de la guerra de la independència.
Retorn de Fernando VII.
1814-1820 Espanya: Període absolutista.
1820-1823 Espanya: Trienni liberal
1823-1833 Espanya: Dècada absolutista.
1833 Espanya: Mor de Fernando VII.
Regencia de Maria Cristina.
Inici primera guerra carlista fins al 1839.
Govern liberal de Martínez de la Rosa.
1835 Espanya: Govern de Mendizabal. Desamortització dels bens eclesiàstics.
1837 Espanya: Nova constitució progressista.
1838 Espanya: El general Espartero obté victòries sobre l’exèrcit carlista.
1839 Espanya: Fi de la primera guerra carlista (Abrazo de Vergara).
1840 Espanya: Govern de Espartero.
Renuncia de Maria Cristina a la Regencia.
Espartero nominat regent.
1842 Espanya: Espartero bombardeja Barcelona.
1843 Espanya: Aixecament contra Espartero.
Inici regnat de Isabel II.
Govern conservador de Narvaez.
1844 Espanya: Retallada de la llibertat de premsa.
Es crea la Guàrdia Civil.
1845-1854 Espanya: Centralització del estat.
La corona nomina els governadors civils i militars.
La corona nomina els alcaldes dels pobles de mes de 2000 hab.
Segona guerra carlista (1848)
Govern de Bravo Murillo.
Corrupció generalitzada.
1854-1856 Espanya: Pronunciament liberal de Vicalvaro (Madrid).
Bienni progressista.
Nou govern de Espartero, ara compartit amb O’Donnell.
Disturbis de la classe obrera.
Desamortització, de Madoz, afectant a les terres municipals.
Agrupament de la burgesia liberal i moderada.
Inestabilitat política.
Dissolució de les corts i dimissió de Espartero.
Nou govern de O’Donnell.
1857 Famapa: Neix l’avi Jorge a Geldo (Segorbe). Pares desconeguts.
Ingressa al hospici: Casa de la caritat i hospital de la misericòrdia.
1859-1960 Espanya: Guerra al Marroc, Mèxic, Perú i Xile.
1860-1865 Espanya: Estabilitat política.
Excel•lent situació econòmica europea.
Govern de Narvaez (moderats).
1865 Famapa: L’avi Jorge (8 anys) es adoptat per en Miguel Aparicio i
Miguela Garcia, que ja tenien un altre fill (el germanastre).
1866-1867 Espanya: Crisis econòmica europea.
Creixent autoritarisme de Narvaez.
Pacte de Ostende entre liberals, progressistes i republicans.
1868 Espanya: La pesseta es la nova unitat monetària.
Situació explosiva. Fam generalitzada.
Pronunciament del Almirall Topete a Cadis.
Isabel II fuig a França, fi del seu regnat.
1868-1870 Espanya: Govern del General Serrano i ministre de defensa el General Prim.
Inici tercera guerra carlista.
Inici de la guerra de Cuba. Guerra llarga que durarà fins el 1878.
1870 Famapa: El germà del avi Jorge es fa capellà.
1871-1872 Espanya: Regència de Serrano i cap de govern el General Prim.
Elecció de Amadeo de Savoya com a rei de Espanya.
Assassinat del General Prim.
Inestabilitat política.
Governs dèbils.
Guerra a Cuba, Puerto Rico i Filipines.
1873 Espanya: Oposició al rei de carlistes, alfonsins i republicans.
El rei Amadeo I abdica.
Proclamació de la primera republica (11.febrer.1873)
Governs de Figueras, Pi i Margall, Salmeron i Castelar.
Mesures radicals (Eliminació de quintes, vot als 21 anys, separació estat – església).
Sublevacions cantonals a Valencia, Murcia, Andalucia i sobretot a Alcoy i Cartagena.
Nova guerra carlista i establiment d’un govern carlista a Estella (Navarra).
Famapa: L’avi Jorge (15 anys) entra a treballar com pagès a la hisenda
de la família de la Cristina, terratinents de Segorbe.
1874 Espanya: Cop d’estat del general Pavia (4.gener.1874). Castelar dimiteix.
El general Serrano dissol les corts.
Dictadura del general Serrano.
Pronunciament del general Martinez del Campo(29.desembre.1874).
Restauració de la monarquia borbònica amb Alfonso XII, fill de
Isabel II, propiciada per en Canovas del Castillo.
1875 Famapa: Al veïnat de los Cantos de la Puebla del Arenoso neix l’avia
Maria Balaguer Lucia (6.gener). L’avi Jorge (18 anys) va al servei militar
Espanya: Canovas del Castillo instaura l’alternança de poder entre els partits conservador (Canovas) i el partit lliberal (Sagasta) que seguirà fins a final de segle.
SITUACIÓ SOCIAL ENTRE 1833 i 1875
Reforma agrària: Les desamortitzacions de Mendizabal (1835) i Madoz (1855) a fet que una gran part dels terrenys agrícoles estiguin en mans de nobles i burgesos adinerats. La població rural es el 80%, la majoria arrendataris o jornalers, la situació d’aquest no ha millorat, en tot cas al inrevés.
Industria: Viu un gran endarreriment respecte Europa. La falta de recursos (carbó i matèries primeres) porten a una manca de tecnologia. Sols a Catalunya i al País Basc té un cert pes.
Societat: Està formada per una classe dominant constituïda per: La alta burgesia, la oligarquia terratinent, alts càrrecs polítics i alts càrrecs militars. Una classe mitjana urbana de petits propietaris, oficials del exercit, funcionaris, metges, professors. Una població rural formada per petits propietaris, arrendataris i jornalers. I per últim una incipient classe obrera (a Catalunya i al País Basc).
1876-1885 Espanya: S’aprova la Constitució del 76 (Sobirania compartida entre les corts i el rei, enfortiment del poder de la corona i la religió catòlica es declarada oficial).
Torn de partits basat en un sistema electoral adulterat.
Els cacics (terratinents, prestamistes, notaris, comerciants), seguint instruccions del governador civil de cada província, adulteraven els resultats electorals d’acord en lo que decidien els alts càrrecs politics.
Famapa: L’avi Jorge torna del servei militar (1877 amb 20 anys) i continua treballant a la hisenda de Segorbe.
1885 Espanya: Mor Alfonso XII.
Inici regència de Maria Cristina.
Segueix l’alternança de partits (ara reafirmada pel pacte del Pardo) fins al 1902.
La oposició al regim es fa més forta per part de carlistes, republicans, anarquistes, socialistes (PSOE fundat el 1879) i els nacionalismes català i del país basc.
Famapa: L’avi Jorge (28 anys) es promet amb Cristina (20 anys).La familia de Cristina amb el suport del germanastre de Jorge s’oposen aquestes relacions. Això provoca un enfrontament entre l’avi Jorge i el seu germà. Ja no es tornaran a parlar mai més.
1886 Famapa: L’avi Jorge (29 anys) es casa amb Cristina (21 anys).
L’avia Maria (11 anys) ajuda a la seva família en les feines del camp i ramaderia.
1889 Famapa: Mor Cristina a conseqüència d’un part.
La família de Cristina rebutja a L’avi Jorge (32 anys) i el foragita de casa. A l’avi sols li queden uns terrenys a Los Cantos (veïnat de la Puebla del Arenoso).
1890 Famapa: L’avi Jorge (33 anys) es trasllada a la Puebla del Arenoso.
L’avi Jorge treballa de pagès.
1891 Catalunya: Fundació de la Unió Catalanista.
1892 Famapa: L’avi Jorge (35 anys) es promet amb l’avia Maria (17 anys),
Catalunya: Bases de Manresa.
1893 Catalunya: Atemptats anarquistes.
Bombes al Liceu.
1895 Famapa: Casament dels avis. Jorge (38 anys) i Maria (20 anys).
Espanya: Torna la guerra de Cuba, Puerto Rico i Filipines.
1896 Famapa: Neix en Roque (Justo).
1897 Espanya: Assassinat d’en Canovas del Castillo
1898 Famapa: Neix la Rosa.
Espanya: Estats Units declara la guerra a Espanya després del enfonsament del Maine a la Habana.
Pèrdua de les colònies de Cuba, Filipines i Puerto Rico.
EL DESASTRE DEL 98.
La pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines (Pau de Paris. Desembre.1898) va representar:
– Una crisis de ‘la idea de Espanya’
– El fracàs del règim de la restauració.
– 50.000 combatents mors.
– Crisis de la consciencia nacional espanyola (generació del 98).
– Inici de la regeneració de Joaquin Costa en contra del sistema de cacics.
1899 Famapa: Els avis es traslladen a Barcelona.
Inicialment al carrer Om, desprès al carrer de Santa Madrona
Catalunya: Fundació del F.C. Barcelona.
1900 Famapa: Neix la Maria.
1901 Famapa: Els avis es traslladen carrer Reina Amàlia.
1902 Famapa: Neix en Perto.
Espanya: Inici del regnat de Alfonso XIII (fins el 1923).
