Relats sobre diferents temes pero que tots son ficticis encara que molts poden tenir les fonts en situacions quotidianes viscudes per l’autor.
L’orquestra Maravella es va aturar.
“Ball de rams” va cridar el cantant melòdic. Com sempre em va agafar despistat, i mira que ho tenia tot planificat. Els propers balls ja els tenia lligats amb la Glòria, la filla petita de la Juanita, la de la vaqueria, que era la noia que m’agradava. Però l’orquestra s’havia precipitat i ara estava ballant amb la noia que no tocava.
L’aigua davant nostre bullia. Érem enmig del mar. La terra quasi que no es veia. Allà lluny, una línia de sorra groguenca i unes taques blanques senyalitzaven el càmping Gavina. D’allà havíem salpat feia ben bé una hora. La zodíac d’en Joan, el meu germà, era plena a vessar, com sempre, el pare era el capità del vaixell, en Joan a les màquines i la resta, en Fernando, jo i vint-i-dos més, de grums.
-Marta, he comprat un llibre sobre herbes remeieres. – Va dir la Glòria sacsejant un petit quadern que agafava amb força entre les mans.
-A veure. Deixem llegir-lo. M’agraden els llibres petits.
La negror en la vida d’en Lluís era cada vegada més fosca, més densa, més pesant. Va arribar a pensar que el millor era apartar-se’n, deixar de lluitar per aquella vida que ja no valia la pena de viure. Però en un moment de clarividència va decidir que en lloc de deixar aquest món era més intel·ligent de deixar la dona.
En Nyagu, ajupit prop del cau del conill, no s´han va adonar, estava tan concentrat per si veia apareixar dues orelles a l’entrada del forat que no va ser conscient de que el porc senglar se li atensava pel derrera. El porc senglar no s’han va adonar, estava tan distret gaudint del gla que tenia a l’abast que no va ser conscient que s’atensava cap a l’animalot extrany que tenia al davant.
– Son una colla de salvatges !. Salvatges i curts de gambals !.
Des de dalt del puig de Tiula contemplava el riu que es recargolava entre petits turons, acaronanlos amb tendressa i voluptuositat. Des de dalt del puig de Tiula contemplava com el grup de cervols, totalment aliens al perill amagat darrera les roques, estava abrevan tranquilament despres de fer cua derrera dels elefants que ja marxaven bosc endins. Des de dalt del puig de Tiula contemplava com tres salvatges es disposaven a llançar tosques piques contra el ramat de cervols.
-Ala! acabo de encontar un libro fantástico. Mirad! – En Fernando havia estat regirant unes lleixes plenes de llibres dels pares de l’Enric i ara venia brandint un llibre com si fos un trofeu.
Havien cercat solucions. No n’havien trobat. Es van separar tristos, desanimats, derrotats.
Ara l’avi Jorge començava a notar el fred. Baixant del turó, el vent gelat que venia del Javalambre li travessava la jaqueta de pana, l’armilla, la camiseta de franel·la i se li enquistava al cos. No es va aturar a la plaça dels Porcs, i això que era dia de fira i la plaça estava plena a vessar. Va seguir caminant arrambat a la muralla. Al fons, el Palancia serpentejava, aliè als entrebancs de la jove parella nascuda fora de temps.
