-Marta, he comprat un llibre sobre herbes remeieres. – Va dir la Glòria sacsejant un petit quadern que agafava amb força entre les mans.
-A veure. Deixem llegir-lo. M’agraden els llibres petits.
-No ara no, que tenim d’anar al cine.
-Sí, és una de l’Alfred Hitchcock, de “suspense”. Es diu “Los pájaros”. Estic entusiasmada – La Marta estava radiant, li agradava el cinema i ho demostrava.
-D’acord, corro a arreglar-me i marxem. – La Glòria va sortir de l’habitació deixant el llibre sobre la taula del menjador.
La Marta no va poder resistir la temptació, va agafar el llibret i el va fullejar.
Títol. Contes sobre herbes remeieres i d’altres que no ho són tant.
Autor. Infor4R
Obrí el llibre per la meitat i va llegir:
MENTA
(Monòleg)
-Ostres tu!, ja fa dos dies que no veig ni una gota d’aigua.
-Sí, ja sé que han anat de vacances a l’Empordà, segons van dir.
Espero que hagin tingut cura d’avisar algun veí per a què em mulli cada dos o tres dies.
De fet sóc molt estimada, sé que abans de follar sempre es prenen una infusió de les meves fulles, per entrar en calor, diuen, i tant que sí, els hi entren uns fogots que es passen tota la nit amunt i avall, cap dins cap fora, plantant la llavoreta.
I és que jo també els estimo molt.
-Collons !!! Aquest sòl m’està fregint. Com estic plantada en un test, les parets estan que cremen i la terra ja és ben seca.
-En aquests quatre dies que han passat no ha plogut ni una punyetera gota.
Dels veïns, res de res.
-La mare que els va parir !!! Encara no han vingut i d’això ja en fa una setmana.
-Ara qui està tota seca sóc jo.
-Tinc els peus que no me’ls noto i ja he perdut un munt de fulles.
-Al damunt, aquí, al meu costat, la farigola i la sajolida estan la mar d’eixerides, ja els va bé la sequera, però jo no… necessito aigua, aigua, please.
-Fills de la gran puta !!! M’estic morint i aquests cabrons encara no han tornat.
-Els hi desitjo unes cagarrines còsmiques i que no parin de cagar durant un mes.
-Si volen una infusió de les meves fulles que vagin a prendre pel sac!.
-Estic feble, molt feble.
-No tinc forces ni per maleir-los, de fet ja no recordo ni a qui he de maleir.
Veig un arbre alt, molt alt i allà a dalt de tot una llumeta verda……
Em ve a la memòria quan era petita……
Faig una fragància penetrant….. exquisida….
L’arbre es alt…. Però ja arribo …..
Noto olor….. bona olor….
Olor a menta….
Tuuuuuuuuuuuuuuuuuu.
