La condemna de 1277 ha posat de manifest la gran distància que separa la raó de la fe. Guillem d’Occam i Joan Duns Escot només faràn que certificar la defunció de les relacions entre fe i raó.
Context filosòfic religiós
El trencament entre fe i raó Guillem d’Occam Joan Duns Escot resum
* La condemna de 1277 ha tallat l’averroisme llatí, però el problema raó-fe segueix més viu que mai
* A conseqüència de la condemna:
– Hi ha una forta crítica sobre les tesis de Tomàs d’Aquino
– Es trenca l’equilibri tomista entre fe i raó
– Les veritats metafísiques (omnipotència de Déu, immortalitat de l’ànima, ..) passen a ser objectes de fe
– S’imposa la teoria nominalista: Els conceptes universals són noms o etiquetes que es posen a les coses
– La metafísica queda eliminada de la teologia
– La teologia passa a ser una ciència eticopràctica del comportament
– Hi ha un distanciament entre teologia i filosofia
– La teologia i la ciència prenen camins separats
– El fideisme serà l’únic camí vàlid per arribar a Déu
– El camp de la teologia serà el món suprasensible de la fe
– El camp de la ciència serà el món sensible de l’experiència
– La gran escolàstica ha arribat a la fi del seu recorregut
* Figures destacades: Joan Duns Escot (1266-1308), Guillem d’Occam (1290-1348)
* La mística del mestre Eckart (1260-1327) desenvolupa el neoplatonisme medieval
Joan Duns Escot – Guillem d’Occam
El trencament entre fe i raó Guillem d’Occam Joan Duns Escot resum
* Segons Joan Duns Escot:
– Déu és la finalitat de l’home -> només es pot aconseguir de forma sobrenatural
– La teologia -> disciplina revelada. S’ocupa -> de la Bíblia i de les conseqüències
– Res del que es demostra per la raó pertany a la fe
– Res del que pertany a la fe es pot demostrar per la raó
– Rebutja la il•luminació agustiniana i adopta l’intel•lecte agent aristotèlic
– A l’inrevés que Tomàs d’Aquino defensa la primacia de la voluntat sobre la intel•ligència
– Déu ha fet el món per un acte de radical llibertat, però per racionalitat no per arbitrarietat
* Segons Guillem d’Occam:
– La teologia no és una ciència ja que és creure sense evidències
– Les teories es poden retallar i reduir al mínim (navalla d’Occam)
– No hi ha necessitat de l’experiència humana de la natura
– Les causes no es poden deduir, a causa de la regularitat dels efectes de la natura
– Les coses són bones o dolentes perquè Déu les ha manades o prohibides, per lliure decisió divina
– La raó no entra en el camp de la fe -> la relació fe-raó deixa de ser un problema
Enllaç amb altres textos sobre filosofia clàssica
Filosofia clàssica grega
Filosofia clàssica medieval
Filosofia clàssica del Renaixement
