Es fa un resum de la filosofia medieval, des del segle XII fins al segle XIV. Aquest període ve caracteritzat per l’arribada a el món llatí dels textos d’Aristòtil, des de l’escola de traductors de Toledo, i provinents de Còrdova. Aquests textos es van denominar el “Nou Aristòtil” i eren interpretats pels “mestres” àrabs i jueus: Avicenna, Averrois, i Maimònides.
El “Nou Aristòtil” va donar lloc a una corrent contrària als dogmes de l’Església catòlica: El “Averroisme llatí”. I va influir notablements sobre els representants de l’escolàstica, en particular, sobre Albert Magne i Tomàs d’Aquino.
En aquesta entrada es fa referència a l’averroisme llatí i als seus màxims representants.
En la propera entrada es parla de la influència del “Nou Aristòtil” sobre la escolàstica i la condemna de 1277 contra les tesis averroistes.
context històric
* Any: 1095. Inici de les croades
* Any: 1105. Es crea el regne de Sicília
* Any: 1111. Enrique V coronat emperador del sacre imperi germànic
* Any: 1118. Es funda l’ordre del Temple
* Any: 1154. Ramon Berenguer IV (Comte de Barcelona) esdevé rei d’Aragó
* Any: 1212. Batalla de les Navas de Tolosa -> declivi del domini àrab a la Península Ibèrica
* Any: 1214. Batalla de Muret -> fi de l’expansió catalana a França
* Any: 1230. Unió dels regnes de Lleó i Castella
* Any: 1291. Els mamelucs prenen Acre conquerint el regne de Jerusalem
* Any: 1337. Guerra dels 100 anys
* Any: 1347. La pesta negra
Context filosòfic religiós
El Nou Aristòtil i Averroisme Llatí
* A inicis de segle XIII, es creen les universitats de les arts de Paris i la d’Oxford
* A l’escola de traductors de Toledo es tradueixen un gran nombre d’obres de la filosofia grega. Provenen del món àrab, amb comentaris i interpretacions d’Avicenna, Averrois i Maimònides -> mestres dels llatins
* En el món cristià se li dóna el nom de “Nou Aristòtil” o Logica nova d’Aristòtil, que s’afegeix a la Logica vetus
* Del 1210-1255 es prohibeix el “Nou Aristòtil”, especialment a les universitats de Paris i Tolosa. A partir del 1255 el “nou Aristòtil” s’ensenya a les universitats
* A la universitat de Paris es modifica el currículum d’ensenyament integrant les obres del “nou Aristòtil”
* La posició de Albert Magne (1200-1280) considerant Teologia i Filosofia com a disciplines separades, facilita que es creï un corrent filosòfic aliena i difícilment compatible amb el cristianisme -> averroisme llatí
* Figures destacades: Boeci de Dacia (12xx-1300), Siger de Brabant (1240- 1284)
Resum Averroisme llatí
El Nou Aristòtil i Averroisme Llatí
Els averroistes defensen tesis basades en la filosofia grega
Apareixen teories que s’aparten de l’ortodòxia de l’Església:
* Eternitat del món
– Contrari al dogma de la creació del món per Déu
* Teoria del Monopsiquisme
– Defensa l’existència d’un únic intel•lecte universal
– Els intel•lectes individuals només són manifestacions de l’universal
– Contrari a l’eternitat de l’ànima
* Teoria de la doble veritat
– Siger de Brabant defensa, seguint Averrois, que la tesi filosòfica no ha de coincidir amb la veritat teològica ->intent de salvar la pell
* Boeci considera que el bé suprem (Summum bonum) es troba, en aquest món, a través d’l’intel•lecte.
– S’ha de fer el bé i gaudir fent-ho
– El catolicisme considera que el bé suprem es troba en la comunió amb Déu
* Siger de Brabant és partidari de la moral eudemonista i crític amb la infabilitat papal
Enllaç amb altres textos sobre filosofia clàssica
Filosofia clàssica grega
Filosofia clàssica medieval
Filosofia clàssica del Renaixement
