Resum: La discriminació en la antiga Grècia
La discriminació en la filosofia grega resum
En el Timeu, Plató descriu l’ànima de les dones: “Les dones mateixes no són més que homes que van ser covards, i van viure faltant a la justícia”.
Fins al 1981, a l’estat espanyol, la dona casada havia de demanar permís al marit per poder treballar, obrir un compte corrent, treure el carnet de conduir, etc. La dona soltera no podia abandonar la casa sense permís del pare. A d’altres països la situació va ser similar.
A l’antiga Grècia, els discursos oficials presentaven als perses com bàrbars metecs inclinats al vici. La dona, excepte a Esparta on era equiparada a l’home, es trobava sota la protecció patriarcal del pare o del marit, sense dret a votar, ni tenir propietats, ni heretar; el seu lloc era la casa i criar fills. Els esclaus eren el nivell més baix de la societat, al servei dels amos. Aristòtil, en una societat fonamentada en la paraula, aplaudeix el silenci de les dones i afirma que: “La dona, per naturalesa, ha d’obeir a l’marit, i l’esclau, també per naturalesa, ha de servir al seu amo pel mutu benestar” , i creu que “només els bàrbars mereixen ser esclaus”.
En els diàlegs de Plató no apareixen mai dones, excepte en el Banquet on Sòcrates explica com va ser instruït per Diotima en assumptes amorosos. Certament, els filòsofs grecs no van ser els únics culpables de la discriminació de la dona, però hi van col•laborar, la van certificar, i amb això li van donar vida per segles.
No és estrany que en aquest entorn la contribució de la dona a la filosofia clàssica fos més aviat escassa. Destaca, però, la figura d’Hipatia (360-415 dC) de l’escola neoplatònica d’Alexandria, assassinada per un grup de cristians.
Els filòsofs grecs i la discriminació
A la ciutat utòpica de “la República”, Plató estableix una classificació jerarquitzada dels éssers humans en funció d’unes determinades característiques: racionalitat, valentia, materialisme, prioritzant la raó per sobre les altres. Aquest concepte classista ja ve implícit en la teoria de les ànimes, en què la raó ha de controlar altres virtuts i sentiments. L’origen d’aquestes idees cal buscar-lo en la reflexió de l’escola eleàtica que determina que la raó és l’únic camí cap a la realitat.
La influència de l’escola eleàtica portarà els filòsofs a fer una clara distinció entre ells i i la resta de mortals, que perceben les coses a través dels sentits i a menysprear els sofistes per posar la doxa per davant de l’aletheia. La discriminació classista és una xacra que segueix present en l’actualitat, i una de les causes d’injustícia social.
No tot és negatiu
resum La discriminació en la filosofia grega
Tot i les idees discriminatòries, hi ha alguns brots verds que donen peu a l’esperança. Plató a “la República” afirma que les dones tenen les mateixes capacitats que els homes, i que poden rebre la mateixa educació i la mateixa responsabilitat que governants i guardians. Homes i dones poden treballar i col•laborar per a la mateixa finalitat. Això elimina la tradicional desigualtat entre homes i dones, i proclama una igualtat que en aquest moment és veritablement revolucionària, ja que accepta que no hi ha diferències intel•lectuals per raó de sexe i admet que els homes i les dones puguin tenir la mateixa educació.
Fins i tot quan en el Timeu parla de l’ànima covard i injusta de les dones, no diu que estiguin desproveïdes d’intel•ligència, com en el cas dels peixos, sinó que admet la capacitat per adquirir coneixement i virtut. D’altra banda les dones van tenir una certa presència en diferents escoles filosòfiques. Els pitagòrics permetien l’accés a les dones. Els epicuris, com no podia ser per menys, acceptaven dones al Jardí i també esclaus. Axiothea i Lasthenia van ser admeses a l’Acadèmia. Aristòtil mai va acceptar dones en el Liceu.
Per últim és important considerar que l’estoïcisme defensa la igualtat i solidaritat entre els éssers humans així com la clemència cap als esclaus.
Enllaç amb altres textos sobre filosofia clàssica
Filosofia clàssica grega
Filosofia clàssica medieval
Filosofia clàssica del Renaixement
JAM
