Resum; Els filòsofs grecs i l’origen del cosmos
Els filòsofs clàssics veuen una certa analogia entre l’ésser humà i el cosmos. Tots dos són éssers ordenats, formats per matèria i controlats per un principi intel•ligent. La matèria de l’ésser humà és la mateixa que la del cosmos. En general els filòsofs consideren una Terra i un cosmos esfèrics, clarament influenciats per l’ésser-U de Parmènides. El cosmos és considerat finit per alguns, limitant amb el no-res, i infinit per uns altres. Tots els models còsmics presenten moviments circulars al voltant d’un centre, generalment ocupat per la Terra, o en algun cas per un element mític.
Alguns filòsofs reflexionen sobre la possibilitat d’infinits cicles còsmics. Però gairebé tots afirmen que el món, a l’igual que l’home, és un organisme que té ànima, una ànima que envolta tot l’univers i que està present en cada element, una ànima que dóna vida al cosmos i el governa amb les lleis de la physis.
Els presocràtics i l’arjé
resum Els filòsofs grecs i l’origen del cosmos
Els filòsofs presocràtics van entendre que la realitat es pot explicar a través del logos i de la pròpia physis. Les primeres reflexions s’orienten cap a la recerca de l’arjé. L’aigua de Tales (624-546 aC) i l’aire d’Anaxímenes (586-525 aC) són els primers intents d’aquesta reflexió. Anaximandre (610-546 aC) proposa l’apeiron, un element desconegut del que se separen elements oposats (Calent-Fred Sec-Humit Matèria-Antimatèria) que es barregen per formar els objectes que constituiran el cosmos, amb el temps tot tornarà a l’apeiron i començarà un nou cicle.
Els pitagòrics tenen una visió harmònica del cosmos amb una estructura numèrica perfecte, Antiterra, Terra i astres orbiten al voltant d’un foc central i emeten una harmonia que captem com a silenci. El arjé pitagòric són els nombres (que tenen entitat física). Empèdocles (490-430 aC) proposa dues forces oposades (amor-odi com a abstracció d’atracció-repulsió) que donarà lloc a la realitat actual separant els quatre elements (foc-aire terra-aigua) que inicialment es troben formant un ésser únic (influència de Parmènides). La combinació dels quatre elements conformaran els objectes del cosmos. Anaxàgores (500-428 aC) parlarà del principi intel•ligent (nous), conscient i vinculat al món viu, que posarà ordre (cosmos) en el caos inicial de totes les partícules. L’univers de Demòcrit (460-370 aC) està format per àtoms indivisibles que es mouen a través del buit.
Enllaç amb altres textos sobre filosofia clàssica
Filosofia clàssica grega
Filosofia clàssica medieval
Filosofia clàssica del Renaixement
JAM
