El projecte d’un seqüenciador musical (JAM) en principi volia ser un programari de composició musical, seguint una idea molt agosarada:
Crear un tema musical a partir de l’obra d’un músic, per exemple d’en Beethoven.
Consistia en emmagatzemar totes les obres de Beethoven en una BBDD, de manera que cada nota constitueixi un objecte amb les dades per enllaçar amb altres notes (altres objectes). Tindrem doncs que cada nota enllaça en una sèrie d’altres notes, i aquestes en altres … constituint un arbre de notes. Beethoven al fer un tema musical segueix una línia d’aquest arbre, però queden moltes línies per seguir. És a dir hem captat l’ànima musical de Beethoven a la BBDD, només cal seguir altres línies (obres) i tindrem més obres que podia haver fet el mateix Beethoven.
Evidentment la idea més que atrevida era absurda. I no va sortir res de res, però va servir per aprendre una sèrie de conceptes i elements que van ser molt útils: coneixement del format midi i aspectes de programació (paquets de Java).
Van seguir noves versions amb nous objectius fins arribar a el concepte de fusió: A partir d’un tema musical, substituïm la melodia per una altra melodia, però tot controlat per la melodia original. És a dir els moments d’entrada i durada de les notes són les les de la melodia original. Un cop solucionat el tema de la polifonia, la cosa va començar a funcionar en alguns casos.
Posteriorment, conjuntament amb Jaume Rodon, afegim altres funcions com canvis de: BPMs, compàs, escales, instruments, vuitenes, inversions de notes i finalment una interfície gràfica que facilités la usabilitat de l’aplicació.
Tota la informació la pots trobar en aquesta mateixa web a:
