Es fa un resum dels representants més importants dels inicis de l’edat mitjana (fins al segle XI), i s’inclouen les figures destacades de l’inici de l’escolàstica, i dels temes més transcendents: Autoritat i raó, la raó esclava de la fe, el debat sobre els universals.
També es fa referència als autors àrabs i jueus.
A l’entrada anterior es comenta el context històric i filosòfic d’aquesta època.
La filosofia medieval fins el segle XI. Inici de l’escolàstica
El debat sobre els Universals La raó serventa de la fe
Relació entre fe i raó. Representants destacats
* Figures destacades: Pere Damià (1007-1072), Anselm de Canterbury (1033-1109), Pere Abelard (1079-1142), Bernat de Claravall (1090- 1153)
* La dialèctica qüestiona veritats teològiques -> la virginitat de la Mare de Déu o l’Eucaristia
* Joan Escot Eriúgena teoritza sobre Autoritat i Raó
– 1er autoritat i 2on la raó. La veritable autoritat ve de la raó
– Si, al raonament, però sota l’autoritat de l’Església.
* Reacció teològica contra la dialèctica
– Per Pere Damià, la filosofia ha de ser la “serventa” de la teologia
– Bernat de Claravall rebutja la dialèctica. l’autoritat -> les escriptures
* Anselm de Canterbury -> Demostrar l’existència de Déu a través de la raó
– Déu -> És allò més gran sobre el qual no es pot pensar res
– Déu no pot existir només a l’intel•lecte, sinó hi hauria un altre ésser més gran a la realitat, per tant -> Déu existeix a la realitat
Segueix el debat sobre els Universals
El debat sobre els Universals La raó seventa de la fe
Els Universals són conceptes, com gènere o espècie, comuns a múltiples individus i que poden ser considerats realitats o paraules. Es van formar diferents corrents filosòfics. Les més importants van ser: Realista i Nominalista.
– Per Roscelin (1050-1112) -> són paraules. Va ser condemnat per heretge
– Anselm de Canterbury es decanta per la tesi realista
– Per Pere Abelard (el de la Heloïsa) -> són paraules però amb significat. El que fa que prediqui coses diferents és una semblança però no una essència
– Les tesis sobre els Universals tenien consideracions teològiques sobre el dogma de la Trinitat
– El corrent Nominalista pot ser considerada com un pas intermedi cap a la reforma protestant i porta d’entrada al Renaixement.
Els filòsofs arabs i jueus
Els filòsofs àrabs i jueus tindrán una importància cabdal en el desenvolupament de la filosofia occidental.
La seva obra i la seva interpretació de la filosofia grega influiran en l’escolàstica i en els estudiants de les universitats de Paris i Oxford
Avicenna (980-1037) metge i filòsof àrab
– Intenta la conciliació entre el discurs racional i la religió islàmica
– Per explicar la realitat adapta el sistema neoplatònic
– Interpreta la doctrina de l’intel•lecte d’Aristòtil
– Tradueix i comenta els textos aristotèlics
Averrois (1126-1198) metge i filòsof àrab
– Comenta i interpreta la filosofia d’Aristòtil i Plató
– Algunes de les tesis d’Averrois són: El món és etern, la divisió de l’ànima en dues parts, la doble veritat -> teològica i filosòfica
– Moltes de les tesis d’Averrois van ser rebutjades per l’ortodòxia catòlica i condemnades pel fanatisme islàmic
Maimònides (1138-1204) metge i filòsof jueu
– La seva obra té una forta influència aristotèlica. Va ser considerat heretge en certs àmbits del judaisme
– Algunes tesi: Déu és etern, revelació de Déu a través dels profetes, la Torà (el Pentateuc) és immutable, la vinguda de l’Messies judaic, la resurrecció dels morts
Enllaç amb altres textos sobre filosofia clàssica
Filosofia clàssica grega
Filosofia clàssica medieval
Filosofia clàssica del Renaixement
