Sòcrates i la democràcia d’Atenes

Sòcrates i la democràcia dAtenes. sbags

Els règims polítics gregs

Sòcrates i la democràcia d’Atenes. Les causes del judici

A la polis grega el règim de govern va ser inicialment una Oligarquia constituïda per aristòcrates, que posteriorment va derivar en una timocràcia, però a partir del 500 aC la forma de govern era la Democràcia en la qual podien participar tots els ciutadans, que eren al voltant d’un 10% de la població, estaven exclosos les dones, els nens, els esclaus i els metecs. L’òrgan principal era l’Assemblea. Qualsevol podia tenir un càrrec públic i es podia legislar sense límits. Després de la guerra del Peloponès (431-404 aC), Esparta va instaurar una sagnant tirania a Atenes (els 30 tirans) que va durar uns mesos fins que va tornar la Democràcia.

Les causes del judici polític a Sócrates

Sòcrates i la democràcia d’Atenes. El perqué del judici contra Sòcrates

Els filòsofs grecs tenien una relació d’amor i odi amb la polis. D’una banda consideren a l’home un zoon politikón (un animal de ciutat), que té com a hàbitat natural la polis. Plató, no pot concebre una existència humana autèntica al marge de la ciutat. Aristòtil considera que la polis és la comunitat última i perfecta i que l’ésser humà hi està destinat per naturalesa. Sòcrates diu “més val morir a Atenes que viure a l’exili”. D’altra banda detesten el règim polític de la democràcia atenesa que porta la polis a la degradació i corrupció.

La democràcia atenesa arriba a condemnar a mort a Sòcrates, en un judici polític. A l’igual que l’oracle de Delfos, Sòcrates diu “Coneix-te a tu mateix”, però per a Sòcrates aquest coneixement significa arribar a el jo conscient, a la consciència moral pura. A l’interior, l’home trobarà les respostes sobre el bé, la justícia, la democràcia, etc., i això xoca frontalment amb la polis que el que pretén és imposar el seu concepte de bé, de justícia, de democràcia, etc. La polis veu a Sòcrates com enemic, ja que està sembrant la llavor de la seva destrucció, posant per davant de l’autoritat de la polis, el pensament individualista de l’home i la seva llibertat d’elecció.

Enllaç amb altres textos sobre filosofia clàssica

Filosofia clàssica grega
Filosofia clàssica medieval
Filosofia clàssica del Renaixement

JAM

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per facilitar al usuari una més gran operativitat. Si segueix navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació dels cookies i de la nostre política de cookies, Click a l'enllaç per a una informació addicional.

ACEPTAR
Aviso de cookies