Renaixement
Quan parlem del Renaixement ens ve al cap noms com Miquel Àngel, El Moises, Leonardo da Vinci, La Gioconda, i també Galileu, llançant pedres des de dalt de la torre de Pisa, però el Renaixement va ser molt i molt més, va posar les bases pel gran salt que va experimentar la humanitat en els segles posteriors.
Al juliol de 1969 Neil Armstrong va posar el peu de la humanitat sobre la superfície lunar, però el primer pas va ser donat, 400 anys abans, per Francis Bacon, amb el seu mètode científic, i Galileu modelant matemàticament el sistema cinemàtic de la caiguda de greus.
La filosofia de Nicolau de Cusa, ja presentava l’home com a imatge de Déu, lluny de la visió medieval de l’home culpable del pecat original, degradat i humiliat.
Home
Renaixement home i astronomia resum
Amb Pico della Mirandola l’Antropocentrisme entra trepitjant fort:
1. Proclamant la meravella que és l’home: Familiar de les criatures superiors, sobirana de les inferiors.
2. Donant via lliure a la ciència: És deure de l’home comprendre l’obra de Déu. D’interpretar la natura a través dels sentits i la raó. De buscar les lleis de Déu.
3. Reivindicant la llibertat humana: L’home és de naturalesa indefinida i pot escollir degenerar com les bèsties o regenerar a una realitat superior.
4. Anhelant les coses més altes: Atès que si volem, podrem.
5. Reivindicant la raó: La filosofia és la solució a les guerres entre pobles i religions.
Aquesta sobirania sobre bèsties i natura, malauradament, donarà llum verda per trepitjar els drets d’altres espècies, i degradar els ecosistemes naturals.
Astronomia
Renaixement home i astronomia resum
L’astronomia fa un pas de gegant: Copèrnic exposa el seu univers heliocèntric, amb la Terra girant circularment a l’entorn del sol. Kepler, amb les tres lleis planetàries, traça l’òrbita el·líptica de la Terra amb el sol en un dels focus i sense les esferes aristotèliques. I Galileu, convençut del heliocentrisme de Copèrnic, s’enfronta al poder de l’Església, esgrimint la seva ullera astronòmica i el descobriment dels quatre satèl·lits de Júpiter, que va batejar com “els estels dels Medicis”, però ni això el va salvar de ser condemnat per heretgia i empresonat.
Enllaç amb altres textos sobre filosofia clàssica
Filosofia clàssica grega
Filosofia clàssica medieval
Filosofia clàssica del Renaixement
