Renaixement i Ciència
Renaixement ciència i política resum
Al Renaixement, el pas més espectacular el dóna la filosofia natural amb Francis Bacon i Galileu. Ja uns anys abans Tycho Brahe havia construït un observatori a l’illa de Hueen (on descobrir dos novas), el que significava que passava d’una observació passiva aristotèlica a una observació rigorosa moderna. Francis Bacon va exposar el seu mètode científic que amb poques modificacions segueix sent l’actual:
1. Obtenir el major nombre de dades, tabular, depurar, etc.
2. Mitjançant el mètode inductiu passar a conclusions generals: Hipòtesi a verificar.
3. Contrastar la definició, de múltiples maneres.
Galileu va aplicar, per primera vegada, models matemàtics deterministes per a descriure la naturalesa. En particular va treballar sobre la cinemàtica de la caiguda de greus i de la trajectòria dels projectils. Newton, extrapolant els models de Galileu i la llei de l’harmonia de Kepler, descriurà les dues lleis de la dinàmica, i enunciarà la llei de la gravitació universal. Les brillants idees de Francis Bacon i Galileu han representat el salt més important de la història de la ciència.
Renaixement i Política
Renaixement ciència i política resum
Al segle XIV, Marsili de Pàdua i Guillem d’Occam van rebutjar l’agustinisme polític, que posava l’autoritat de l’Església per sobre de l’autoritat civil. Això va fer aparèixer, en el Renaixement, diferents corrents filosòfiques:
1. L’idealisme polític.
1.1 El jusnaturalisme. Que segueix el model de la llei natural dictada per Déu.
1.1.1 la Segona escolàstica: Fco de Vitoria, B. de las Casas i Fco Suárez. Defensen: El dret
natural. La monarquia. La protecció dels febles.
1.1.2 Jean Bodin: La llei és tot allò que el rei ordena.
1.2 El Pensament utòpic: Thomas More (Relat de l’illa Utopia).
2. El realisme polític.
Màxim representant: Maquiavel (obra: el Príncep). Principals tesis: Tots els homes són malvats. La lògica de la força (confrontació). La lògica de la cooperació (equilibri i compromís). El príncep no ha de ser bo, però ha de semblar-ho costi el que costi. En política l’aparença de la virtut és la virtut mateixa.
Aquestes tesis van provocar una repulsa inicial, però a la llarga el realisme s’ha anat imposant en l’actuació dels polítics, prioritzant els resultats enfront de l’ètica i la veritat.
El sofisme guanya, la filosofia perd.
Enllaç amb altres textos sobre filosofia clàssica
Filosofia clàssica grega
Filosofia clàssica medieval
Filosofia clàssica del Renaixement
