Font Rubí. El Coll de la Barraca
Data de l’excursió: 16-11-2022.
Caminem el Jordi, l’Assumpta i el Pere.
Itinerari 6 del llibre A peu per l’Alt Penedès (de Joan Raventós).
Sortim de Font Rubí
Aquest itinerari ens havia de portar a les Roques de Salomó, al Coll de la Barraca, a la Cova de la Guineu, a la Plana de la Pineda i a la Font de LLinars.
El resultat no ha estat ben bé aquest.
Les roques de Salomó
Hem sortit de Font Rubí de Baix o Les Cases Noves de la Mata. Hem anat seguint l’itinerari i, com passa sovint, trobem algun camí que probablement no hi era en el seu moment i ens posa en dubte. Sempre diem això, però també pot ser que ens despistem.
El cas és que sembla que anàvem bé, però es veu que ens hem saltat el trencall que ens havia de portar a les Roques de Salomó. I quan ens hem adonat que els horaris no ens quadraven, ja no hem volgut tornar enrera. A partir de llavors, he buscat a Wikiloc la ruta i resulta que hi era. No ens ha costat situar-nos a sobre i seguir-la a partir d’aquest moment. Val a dir que és el millor.
Bé, ja ens hem saltat les Roques de Salomó. Continuem.
El coll de la Barraca i la cova de la Guineu
Font Rubí. El Coll de la Barraca
Hem fet cap al Coll de la Barraca sense problemes. Aquí hi ha un pi monumental (tampoc ho és tant) que en diuen el Pi Planxat.
I cap a la Cova de la Guineu. Cal dir que sempre hem estat dins el bosc. Un bosc que és de pins sembrats, tan espessos que és practicament impossible entrar-hi. I per tot arreu on hem passat és així, excepte en els fondos.
Per anar a la Cova de la Guineu ens havíem de desviar del camí. Però quan hi hem arribat ens hem trobat una valla que encerclava el lloc. Ni s’hi podia entrar ni es veia res. Pel que deia un cartell, és un lloc d’excavacions arqueològiques. Total que aquest l’hem trobat però és com si no l’haguéssim vist.
La plana de la Pineda
A continuació hem fet cap a la Plana de la Pineda. Pot ser que sigui una plana, però està coberta de pi jove sembrat, amb prou altura per no deixar divisar res. I el punt d’interès és una pedra vertical d’uns 60 cm, que no deixa de ser una marca com ja n’hem vist d’altres.
La font de Llinars i la cova del Pastor
Finalment, hem arribat a la Font de LLinars. És una font en una petita fondalada, que rajava una mica d’aigua. Sembla estrany en aquest temps de penúria d’aigua.
I en el tram final ens hem acostat a la Cova del Pastor, que no deixa de ser una balma profunda.
Una caminada per dins del bosc de pi jove sembrat que pràcticament no deixava veure res més.
Cova Residencial del pastor
Al fons les roques de Salomó que no hem trobat el camí per anar-hi.
Text d’en Pere Corominas Rafart
Fotos Assumpta Baig Torras
