CAN LLOSES, CAL PERE DE LA PLANA, PUIG DE LA LLEBRETA, COVA NEGRA, CAN LLOSES
Data de l’excursió: 14-06-2023.
Caminem l’Assumpta, el Jordi i jo
A resguar del sol
Buscant un recorregut que quedés una mica resguardat del sol, ja que quan ens acostem a migdia comença a picar. I em va semblar que aquesta zona que passa molta estona per la riera de Jafra, podia convenir-nos. La vaig trobar a Wikiloc, però amb començament i arribada a Sant Pere de Ribes. Però em va semblar que començant a Can Lloses en teníem prou i ens estalviaríem un bon tros de sol. També l’hem fet en sentit invers i així el gruix de les urbanitzacions l’hem fet d’entrada. I, de passada suposava que era la zona més exposada al sol si la deixàvem pel final.
El sol ataca
Però caminar per la riera no ha sigut pas garantia d’ ombra. A diferència de les gorges del Foix, la riera de Jafra no està inundada de vegetació i per tant està molt descoberta. Al final hem notat el sol però ha sigut suportable.
Cal Pere de la Plana
Hem vist que la urbanització que trobes quan arribes dalt, que era Pineda Park, ha canviat el nom per Cal Pere de la Plana. La qual cosa em sembla encertada.
També s’observa una diferència important entre la urbanització de Can Lloses i la de Cal Pere. La primera es veu més deixada de la mà de deu. D’altra banda hem coincidit que no hi voldríem pas viure. Un incendi pot ser molt molt perillós.
Puig de la Llebreta
A partir d’aquí es fa un tros de camí per dalt la carena, passant pel Puig de la LLebreta que no es nota. Estem a metres però te una bona perspectiva del Garraf interior.
I comencem a baixar cap a la riera de Jafra. Baixem de cop.
La cova petita
A la riera fem cap als forats d’en Bori. El Jordi i jo hi pugem. Deuen estar mínimament concorreguts perquè hi ha figuretes per tots el foradets interiors de la petita cova.
La cova Negra
Més endavant hem fet cap a uns altres forats. I, finalment, hem fet cap a la Cova Negra. No hem entrat cap dins perquè no anàvem preparats, però hem convingut amb el Jordi, que la propera vegada que caminem per aquests vorals, entrarem.
En fi, un altra zona mig desconeguda, que l’hem caminat. Hi tornarem per fer la vessant més al sud d’aquesta.
La tortuga ens ve a saludar
Una bonica coincidència ha estat en un corriol trobar-nos la closca d’una tortuga i si estavem quiets i en silenci anava traient el seu caparró. Fa anys havíem coincidit amb una altra també a la zona del Garraf.
Text Pere Corominas
Fotos Assumpta Baig
