De que va això ?
” La neurociència és l’estudi de COM nostre cervell veu el món exterior, COM pensa i COM respon. També COM durant la malaltia o envelliment les connexions neuronals van decaient. ”
Hi ha altres definicions:
” La neurociència és el conjunt de disciplines científiques que estudien el sistema nerviós central (cervell i medul·la espinal), per tal d’acostar a la comprensió dels mecanismes que regulen el control de les reaccions nervioses i del comportament del cervell. “
I segur que en trobaríem més, però no cal, amb aquestes ja en tenim prou.
Aquí la paraula clau és “cervell” aquest òrgan tan estudiat i tan desconegut, amb tantes facetes que pots aproximar-te des de moltes ciències: Biologia, Medicina, Psicologia, …. I si a més introduïm la paraula “ment” ja hem acabat de liar-la .
Hi ha diferència entre cervell i ment?
AH !!!!! Aquesta és una pregunta que de moment no té resposta.
Els fisicalista diuen: “Els estats mentals (emocions, sentiments, creences, pensaments, ….) no són més que processos neuronals del cervell”, i construeixen la teoria de la Identitat Ment-Cervell.
Els funcionalistes estan convençuts que: “Els estats mentals són estats funcionals caracteritzats per que davant un determinat input reaccionen amb un determinat output i passen a un altre estat funcional” (això sembla la definició d’un Autòmat Finit). El cervell és el suport físic a través del qual s’objectiven les funcions de la ment, i expressen diferents graus i profunditats de consciència.
La ment és la capacitat de pensar, raonar, ordenar idees, crear relacions entre elles, concebre coses, veure amb i més enllà dels sentiments.
I els Psiquicalistes parlen d’una propietat emergent psíquica (qualia). Els qualia són les qualitats subjectives de les experiències individuals. Per exemple, la vermellor del vermell, o el dolorós del dolor. És el que tu sents (vivència) quan et trobes en un determinat Estat Cerebral
Passen les dècades en la història de la psicologia i de la neurociència, però seguim sense atribuir-li un lloc específic en la ment; com a màxim, és el cervell el conjunt d’òrgans a que li atribuïm, de manera força imprecisa, aquesta capacitat per a albergar la vida mental.
Un objectiu primordial de la neurociència és donar una millor qualitat de vida a les persones amb malalties degeneratives mentals i a l’envelliment.
