L’avi està molt emprenyat, no pel coronavirus sinó per la situació en general, més aviat per la ineficàcia del govern .
-Colla irresponsables- Va dient per casa tot sol.
Ja fa dies que no entra ningú a casa ni veu a les filles. Abans que l’hi diguessin, ell es va avançar al confinament, ja ho veia clar. Seguia les notícies des de que va aparèixer el cas a la Xina, i ja ho preveia “ quan vingui, això serà un desastre, que els xinos estan organitzats i en saben, aquí tothom va a la seva”.
Així que als dies del confinament oficial se sumen els seus de propina, i va fent per casa.
El truca la seva filla.
-Papa, no miris notícies , posa’t una pel·lícula i et distreus que no faràs res bo tan amoïnat.
-Això es una merda, no han planificat res, quina colla ehhh- diu l’avi.
-Veus papa, ja t’estàs posant nerviós i això no va bé pel sistema immunitari, llegeix un llibre.
-Sí , nena , sí . Has vist que faran amb els avis? Com no som productius, els hi és igual!
-Papa, fes mindfulness i pensaments positius. Val?
I l’avi fa una mica de tot amb les hores del dia, veu una pel·lícula pel netflix , però acaba pensant que hauria de mirar per internet si els medicaments que pren poden potenciar els efectes del coronavirus, per tant deixa de gaudir el moment d’esplai i entra a fer investigacions pel google.
S’angoixa , creu que no saben res de tot plegat.
-Quina merda! Quina merda!- Vinga a cridar contra les parets.
El truca la seva filla:
-Papa ¿com va? Quina peli has vist?
-Cap ni una. Ara em fa mal el coll de tant que he cridat per casa, estic patint molt .
-Papa si us plau no miris res per internet, fes mindfulness.
-Ara vaig .
Per fer cas a la nena, de quaranta cinc anys, es posa un vídeo de “Mindfulness. Meditación guiada contra la ansiedad”. Comença a escoltar: “ Empieza a respirar muy lentamente, inspira y deja tu cabeza en armonía, hay una luz que se…”
La veu de la dona que el guia cap a la llum sembla calmada, potser està en algun lloc que encara no està infectat, pensa. “ Coges la luz blanca y la abrazas contra tu cuerpo, te expandes en luz…” . L’avi te els ulls tancats i es visualitza amb una escafandre mentre camina cap un hospital blanc, però cal obrir una porta, el cos se li posa rígid i alarmat, potser no cal cap contacte amb el pany , de tocar, res de res. Apaga el vídeo fastiguejat. S’ha cansat de fer tonteries, sense treure’s del cap la por que té d’entrar a l’hospital.
Torna a trucar la nena.
-Papa , quan facin el missatge del rei, tu no escoltis res.
-Ara surt el rei? Només faltava aquest ara.
L’avi penja el telèfon, comença a dubtar si la seva filla no li ha posat en algun moment alguna càmara al menjador i el té ben controlat, cada vegada que decideix fer alguna malifeta el truca.
Es posa el discurs del rei, conscient que acabarà tirant per terra el comandament de la televisió, i que just després tornarà a trucar la filla. Ja sap que ella es tan llesta com ho era la seva dona. Respira fons, això només acaba de començar, però com sempre, se’n sortiran.
