L’home en la filosofia clàssica grega
L’home en el pensament clàssic greg antic
Si vas a Atenes i puges al Partenon, notes un formigueig a l’estómac, saps que ets a casa, saps que estàs en el bressol de la civilització occidental. Però fa 2.700 anys, els grecs encara no ho sabien. Estaven organitzats en ciutats-estat (la polis) en continu conflicte amb el perses i entre ells. El comerç marítim era la principal activitat econòmica. La família i esclavitud eren la base de la societat. La religió politeista era explicada a través dels mites per poetes i dramaturgs com Homer, Sòfocles o Hisíode amb la seva Teogonia. En aquest entorn, un grup de científics revolucionaris van reflexionar sobre el cosmos i l’home, es van allunyar dels mites, i va néixer la filosofia.
Els filòsofs antics entenen l’home (antropos) com un ésser que és part de la physis, modelat a semblança del cosmos. L’home està constituït per un cos i una ànima. El cos material i mortal, on resideixen els sentits. L’ànima immortal (o mortal), espiritual (o material) on resideix el logos, la intel·ligència, el “nous”, el raonament, l’essència de l’home. La finalitat de l’home és trobar la felicitat a través de la virtut.
