La Farigola es una planta que creix per la muntanya i és l’herba medicinal per excelencia serveix tan per un refredat, com per un mal de panxa o per qualsevol cosa que et passi (de malatia eh!).
Pots fer infusions, o menjarla en cru o rescarta el cap.
Dades Tècniques: clicar a … Farigola – enllaç a dropbox.
Galeria de fotos:
Curiositats:
La Farigola és una herba que ja surt a la biblia. La mare de Deu li feia sopes de farigola al Jesús i per això va surtir tant eixerit.
La Cleo es banyava en pilotes en llet de burra mentre el Cesar li refregava la farigola per tot el cos.
En Alejandro va ser Gran per que cada nit abans de dormir es rescava l’orella en un pom de farigola, mentre es prenia un wiski de malta de deu anys com a minim.
I altres curiositats
Conte
EI família ¡!!!!! tots a taula.
Avui he fet jo la sopa de farigola. Us xupereu els dits. He posat una mica d’alfàbrega per donar-li més gustet. L’ou ha quedat molt ben quallat.
Carme, la propera vegada at toca a tú, ja sé que at queda estupenda amb la ceba i alls que li poses, però aquesta crec que es pot comparar amb la teva.
Vinga, que ja poso els plats i sabeu que és millor prendre-la ben calenta.
Recordeu aquell dia que vam anar a caçar bolets a Sant Llorenç de Morunys, vam trobar quatre i podrids però ens va caure una a sobre que vam quedar ben remullats. Tots refredats, estosegant sensa parar. Al arribar a casa la mare va preparar una sopa de farigola que resusitava un mort, per molt refredat que estigues el mort, l’endemà ja ningú s’han recordava del refredat.
Quan era jove, vaig anar de travessa a la pica d’estats i vam fer nit despres de pasar la tartera i una vegada plantada la tenda volia pendre alguna cosa calenta i no un entrepà com tots els companys, total que vaig agafar unes quantes branquetes de farigola i vaig cuinar una sopa de farigola que va ser l’enveija de tot-hom.
Quan era petit, la meva mare ja han feia de sopa de farigola, tan el meu pare com el meu avi eran uns tifosis de la sopa.
I quan volsaltres dos, fills meus, éreu uns crios la vostra mare sempre tenia preparat uns vaus de farigola per que els vostres nasos estiguesin ben destapats.
Vinga, acabeu-se la sopa abans que es refredi. Que una vegada freda no val res.
I sabeu una cosa, el primer plat que em va cuinar la vostra mare, va ser una sopa de farigola, crec que va ser això la em va fer decidir del tot.
La ma li tremolava, cada cullerada de sopa perdia la mitad del seu contingut en el camí fins la boca. La sopa li regalimava per la barbeta.
Davant del vell tres plats fumajanet de sopa de farigola. Darrera del tres plats, tres cadires…. tres cadires buides.
L’Oriol era viduo, feia cinc anys que la seva dona havia mort, una enfermetat degenerativa s’ha l’havia emportat despres d’anys de llarga agonia.
El seu fill petit havia mort d’una sobredosis feia ja més de vint anys.
El seu fill gran era a Alemanya, havia marxat de jove i s’havia quedat, al principi encara telefonava de quan en quan, despres silenci total.
Estava acabant-se la sopa quan li va venir un atac de cor.
