L’espernallac, també dita camamilla groga, te la caracteristica de tenir flors grogues. Si les flors vessin sigut vermelles segur que li diriam camamilla vermella. Les seves pincipals virtuds: Digestiva, eliminen cucs intestinals, conjuntivitis.
S’utilitza també per l’artrosis (per curarla, no per provocarla) i pel picor de l’entrecuix.
Dades Tècniques: clicar a … Espernallac – enllaç a dropbox.
Galeria de fotos:
Curiositats:
Un dia en Jaumet de Cal Gros va llegir que l’espernallac servia per eliminar puces i el tio es va omplir de puces per tot el cos i s’han va anar a tumbarse damunt d’uns matolls d’espernallac a veure que passava. Les puces van fer un festival de picades i en Jaumet va tenir que passar un parell de dies sota una dutxa de Flit.
Lucas 1.37 “perque ninguna cosa es impossible per Deu”. Encara que sembla que l’angel s’està referint a la concepció del Fill de Deu, hi ha una corrent d’opinió molt extesa segons la qual això es una clara referència al espernallac.
I altres curiositats
Conte
En Nyagu, ajupit prop del cau del conill, no s´han va adonar, estava tan concentrat per si veia apareixar dues orelles a l’entrada del forat que no va ser conscient de que el porc senglar se li atensava pel derrera. El porc senglar no s’han va adonar, estava tan distret gaudint del gla que tenia a l’abast que no va ser conscient que s’atensava cap a l’animalot extrany que tenia al davant.
En Nyagu va sentir el frec del porc senglar contra una alzina i d’un bot es va posar dampeus tot agafant un dels estris de silex en forma de punxó que duia al sarró. El porc senglar va quedar esmaperdut tot veien com l’animal que tenia al davant s’alçava sobre les dues potes inferiors i li plantava cara. Sols els separaven un parell de metres.
Es van mirar als ulls calibran cadascu d’ells les possibilitats que tindrien en una lluita cos a cos. En Nyagu sabia que la força de la bestia era molt superior. El porc desconeixia la capacitat del contrincant, no li era totalment desconegut, alguna vegada havia observat les activitats d’aquella manada que caminava a dues potes, pero no tenia consciencia de les seves habilitats i forces.
-Germá porc, no he vingut per a tu, no at vull fer mal. Marxa i seguim gaudint d’aquest dia. – va intentar transmetra en Nyagu, concentrant tot el seu esforç en aquest pensament.
El porc senglar va deixar escapar un esbufec, mentra dubtava si atacar o fugir. De cop va sortir cames ajudeu-me i pasant gairabe fregant en Nyagu es va perdre rapidament entre el fullatge.
Nyagu va restar uns moments quiet, intentant tranquilitzarse i tot seguit va emprendre el cami de tornada cap a casa. Portava a la canya un parell de llangardaixos ben grossos i una serp que els permetria a ell i a la seva familia passar un parell de dies sensa tornar a sortir de cacera. Al sarro duia els estris de cacera i defensa, les mateixes punxes de silex i pedres tallades que havia portat el seu pare i el pare del seu pare.
El sol encara estava ben adalt i tenia temps d’arribar al cau abans de ferse fosc, per tant en lloc d’agafar el cami més recta va tirar per la vall del riu i de pas volia aprofitar per veure de l’aigua fresca que corria jugateijant entre els codols i omplint els gorgs.
Al girar pel darrera d’une gran roca se li va presentar una visió inesperada i sorprenent. Una famella de la tribu veïna estava en mig d’un gorg freganse el cos amb fang. No la coneixia. Va quedarse quiet una estona mentra repasava la dona de dalt a baix. Lo que veia no li desagradava més haviat al contrari. Pronte va sentir com la natura responia de forma evident a tanta contemplació. En Nyagu tenia dona i cinc fills i sabia que que no era bo aparellarse amb altres famelles i que això podria portar conflictes entre els dos clans. La llei ho prohibia. Tot i això va fer visible la seva presència.
-Hola, soc en Nyagu, de la tribu del sot del Foix.
La famella el va mirar. No aparentava temor ni va fer cap gest per fugir. Va seguir amb la neteija sensa respondre res. Una mica més tard va sortir de l’aigua i va anar a on tenia la roba. Allà mateix l’esperava Nyagu.
-Estas mullada, Nyagu t’assecarà.
Va anar a cercar unes mates d´herbes i començar a fregar el cos de la dona. Ella es va deixar fer mentres agafava poms de les herbes que feia servir en Nyagu i els olorava.
-Que es aquesta herba que fa tanta olor?. No creia que servis per res, mai ha estat utilitzada per ningú de la nostra tribu. – Va dir, tota encuriosida, la dona.
-Es diu Esparnallac! Serveix per moltes coses. Segur que el xaman de la vostre tribu la coneix perfectament. – Va contestar en Nyagu.
Si, en Nyagu sabia que aparellarse amb altres famelles no era bo i que això podria portar conflicte, però va ser inmediatament conscient que el frec de l’espernallac havia aconseguit que la famella entres en estat receptiu i a ell no li calia entrar en ningun estat.
Quan va arribar al cau ja era fosc, la seva dona l’esperava fora de la cova amb el foc ences i les cries mig adormides.
-Mira dona, he portat aquestes besties per menjar i unes mates d’espernallac.
-Estic farta de llangardaixos, menys mal de l’espernallac que en vindrà molt be pel mal de panxa que tinc des de fa dos dies.
Van cuinar els llangardaixos. Tota la familia va menjar la dura carn i van pendre unes infusions d’espernallac abans d’anar a dormir al fons de la cova. El foc va quedar ences fins morir ell tot sol.
-Pare, pare, desperta. Ve gent i venen amb llances.
Un dels fills havia entrat fins on estava en Nyagu, estava tot transvalsat i asustat i cridava mentra corria a amagarse darrera la dona. Aquesta mirava en Nyagu amb ulls desorbitats d’espant. S’esperava lo pitjor. En Nyagu havia notat la presència d’estranys abans que el fill li confirmes i va agafar la seva llança, la llança que havia estat del seu pare i del pare del seu pare, pensava que tot anava molt ràpid, massa ràpid, no era bo aperallarse amb altres famelles, ho sabia, però podien haver esperat una mica més, total la cosa ja estava feta i no hi havia volta enrrera.
En Nyagu es va planta davant de la cova amb les cames mig obertes i la llança a punt de ser utilitzada.
Venien tres mascles i una famella. En seguida va reconeixar la dona, era la famella del gorg, venia amb el cap cot i a uns passos darrera els tres homes. Un dels homes era un xaman, ho va endivinar enseguida, la pintura que li cubria el cos evidenciava la seva funció, entre d’altres de d’explicar i fer cumplir la llei. Els altres dos homes portaven llances hi caminaven al costat del xaman. El xaman es va aturar a uns deu passos d’en Nyagu i va parlar.
-Soc el xaman de la tribu del Puig de Tiula. Tu has violat la llei, has fet allò que està prohibit, aquesta dona ho ha explicat tot i estem aquí per donarte al castig que et mareixes.
En Nyagu va mirar al xaman i despres a la dona, ella li va tornar la mirada. Notava al darrera l’espant que tot això provocava a la seva famella i les seves cries. Va contestar.
-Si. Se que he violat la llei. Se que hi fet allò que està prohibit. Així m’ho va explicar el meu pare i el pare del meu pare, però també és cert que hi han lleis per sobre de les lleis, els homes tenen lleis però la natura també te les seves i un home ha de ser capaç per decidir quina de les lleis es més forta en cada moment.
El xaman va quedar en silenci, pensatiu, les paraules d’en Nyagu li havien arribat al fons i les estava digerint. Va tardar una llarga estona a contestar
-Tu saps el que diu la llei. Sols els xamans som els que tenim el coneixament, sols nosaltres tenim el poder de fusionarse amb els espirits dels arbres i matolls, de les besties i les aus, sols nosaltres podem preservar les vostres llars amb pintures que impideixen que entrin els malts espirits, sols nosaltres som capaços de gaurir malalties, sols nosaltres podem utilitzar les herbes de la mare natura. Això es el que diu la llei, la llei dels teus pares i dels pares dels teus pares. Tu has utilitzat l’espernallac, aquesta poderosa herba, sensa ser un xaman i per això mereixes un castig.
En Nyagu va mirar al xaman, va mirar la dona, era veritat, havia violat la llei, no tenia resposta. Va deixar caure la llança i va mirar cap al cel.
Les dues llances li van atravessar el pit i va caure de genolls. El cos sensa vida va anar rodolant fins a tocar el riu.
El fill gran d’en Nyagu va afanyarse a recollir la llança i el sarró amb els silex, la llança i sarró del seu pare i del pare del seu pare.
