És l’unic esbarzer que pots acaronar sensa esgarrinxarte la ma, pot fer fins a quatre metres d’alçada i per tant serveix per fer una bacaineta a la seva sombra mentres gaudeixes de les seves mores.
Espècie molt rara i valuosa, no la trobaras facilment. Hi ha alguns exemplars a Valls i a Vilanova i la Geltrú.
Dades Tècniques: clicar a … Esbarzer sense punxes – enllaç a dropbox.
Galeria de fotos:
Curiositats:
En Papet de can Farriol va comprar un esbarzer sensa punxes, però al cap d’un mes quan va anar a collir les mores va quedar ben esgarrinxat i es va adonar que li havien enganyat ja que era un esbarzer normal al qui li havien tret les punxes una a una.
Si creiu que vaig a parlar, com a curiositat, de la llegenda de Sant Sever i l’esbarzer que arronsa les punxes per no ferli mal, pues serà que no.
I altres curiositats
Conte
La cuàdriga, desbocada, corria arrabassada amunt talment com si fos perseguida per les legions romanes. De fet és que era perseguida per les legions romanes !. Al agafar el revolt de la paella quasi tomba, però en Sever (en realitat sant Sever, clar que ell, ni ningú, encara no ho sabia) era un magnific conductor i amb un cop de canell i un desplaçament lateral del cos fora del xasis va aconseguir reequilibrar el vehicle.
S’aturar dalt del Tibidabo tot escrutant com Barcino començava a desenpallagarse la son de les orelles per enfrentarse a un nou dia, això si sota el jou del centralisme romà. Des de aquí va veura com el grup de perseguidors amb l’agent recaudador d’impostos al capdavant tenia molts problemes degut a la caravana de tota classe de carros, carretes, carretons i altres artefactes mòbils que en direcció contraria pugnaven per entrar a la citi. Era millor no confiarse, si l’enganxaven ho tenia cru, en Decià havia ordenat que el penxessin de cap per aball per ser cristià i a sobre no haver pagat els impostos.
Es va llançar montanya aball cap a Sant Cugat, amb l’intensió de cercar protecció al petit monestir regentat per l’abad Escursell, amic seu des de petit. A meitat de la baixada va trobar el cami, que en general estava força be, ple de sotracs, i sensa temps d’encomanarse a ell mateix va saltar pels aires anant a parar a uns matolls d’esbarzers plens de punxes i quedant fet un nyap.
Va sortir com va poguer, amb el cos tot esgarrinxat i va seguir cap a Sant Cugat per una dressera, deixant derrera seu un rastre de sang. Un parell de legues més andavant va topar amb Sant Medir que estava plantant faves.
– Eiii. Nano. Que t’ha passat que sembles un Sant Crist.
– Pues, res, que em persegueixen unes quantes legions romanes, m’he fotut una trompada, he anat a parar a uns esbarzers i fixat com he quedat i a sobre si m’atrapen em donaren martiri.
– Ostras, quina sort Sever, així seras sant.
– Si, vale, però tampoc cal passarse, igual pots arreglarho tu d’alguna manera. Com tu ja ets Sant pots fer algun miracle.
– Vinga vale, que ja venen Sever. Corre a amagarte sota aquells esbarzers.
– I una merda Medir, que ja se de que va aquest rotllo i prefereixo el martiri que les punxes d’aquests esbarzers.
– Confia en mi Sever, tot anirà be.
I efectivament en Sant Medir va fer el miracle del dia fent caure totes les punxes del esbarzer on es va aixoplugar en Sever.
– Ostras tu, un esbarzer sensa punxes, mira que son llestos aquests sants. (va meditar en Sever mentres es cruspia les mores del esbarzer).
Quan van arribar les legions romanes van preguntar al plantador de faves.
– Que es vist en Sever ¿. Em trobat la cuàdriga mes adalt, amb sinistre total, i creiem que no pot estar lluny.
– Si que le vist. Va respondre Sant Medir, que com era sant no podia mentir.
En Sever, sota l’esbarzer. Va sentir això i va pensar que el sant, era sant, però a més a més era un malparit.
Però en Medir va continuar.
– Si que le vist quan estava plantant les faves.
I vet aquí que ara les plantes de faves ja eran força altes.
Nota: Aquest és el segon miracle del dia, en Sant Medir aconsegueix fer creixa les faves en un plis plas.
Les legions romanes, amb l’agent recaudador d’impostos al capdavant van girar cua i com no van trobar a ningú van tornar a l’imperial Tarraco inventanse la història que havien penjat cap per aball a Sant Sever, a fi de que en Decià no els penjesi a ells.
Mentrestant Sant Medir, Sant Sever i l’abad Escursell, tot celebrant els miracles, es prenien unes copes de vi del priorat sota la sombra del esbarzer sensa punxes.
