La alfàbrega és una planta que ve d’Asia, però ja fa temps que corre per aqui. Té moltes propietats (com quasi totes les plantes), es poden menjar, però en poca quantitat si no at retornen (i és probat).
Son plantes de temporada que es moren quan comença el fred, cosa molt celebrada pels jardiners per que cada any tens que comprarla.
class=”I4paragraf”>
Dades Tècniques: clicar a … Alfàbrega – enllaç a dropbox.
Galeria de fotos:
Curiositats:
Si vas a Africa i no vols que et piquin els escorpins tens que posarte ramets d’alfabrega per tot el cos. D’aquesta manera no et picaren. I si et piquen mala sort, algo no ha funcionat.
Si prens quilos i quilos d’alfàbrega tindras una força sexual impresionant (no és probat) i agafaràs una diarrea colosal (i és probat).
Si tens irritació a la pell va molt be que et facin fregues d’alfàbrega, així et calmaràs o potser no, depend de qui et faci les fregues.
I altres curiositats
Conte
Diàleg entre un penis i una alfàbrega
Li va interessar, va veure que era un petit conte i seguidament el llegí.
Penis:
-Aquest tio està boig !!!
Alfàbrega:
-Porta ja mesos seguint una intensa dieta d’alfàbrega, i sembla no tenir la intenció d’acabar.
Penis:
-I a mi em té fregit, no para de mesurar-me el llarg i l’ample amb un peu de rei i ja n’estic fins els collons, que per cert són aquí al costat.
Alfàbrega:
-El ximple del teu amo va llegir fa temps, en un llibre de l’antigor, que l’alfàbrega allargava la tita, i s’ho va empassar. Així que no para de menjar alfàbrega i de prendre’t les mesures.
Penis:
-I amb tot aquest ritual tan estricte, llarg i pesat, ja ni em recordo del darrer polvo que vaig fer. Algú li hauria de fer entendre que a mi el que m’allarga no és l’alfàbrega, que per cert me l’estimo molt, sinó que és la veïna, sobretot quan passeja pel jardí amb uns shorts que porta que ensenya més que no pas tapa.
Alfàbrega:
-Estic a les últimes!!! Cada dia el mateix, m’arranca fulles i més fulles, i això ja no hi ha qui ho pugui resistir ni un dia més. Mira que he augmentat la producció, però ni així puc donar l’abast. Amb aquest ritme no duraré massa. Em rega, m’adoba, em diu coses boniques, però no para de tallar-me fulles i més fulles, el cabró. Algú li hauria de dir que m’està matant, que necessito recuperar-me, que en poc temps seré sols una tija d’alfàbrega totalment nua.
Penis:
-Ei!!! Hauríem de fer alguna cosa. Estic ja tot encetat, amb el cap tot vermell.
Alfàbrega:
-Pitjor jo, que m’estic morint. Necessitem unir forces per a què aquesta situació s’acabi o serà ell qui acabarà amb nosaltres.
P.:
-Per què no li provoques una indigestió?
A.:
-No puc, sóc una herba digestiva; de fet sóc una de les millors herbes remeieres, serveixo per a moltes coses, ho guareixo quasi tot. Serveixo per a tot, menys per allargar-te. Crec que has de ser tu el que li faci entendre.
P.:
-Per què no fas pudor?
A.:
-No puc, sóc una herba aromàtica, has d’aconseguir-ho tu.
P.:
-Però com?
A.:
-Mira de pensar en coses que et destrempin, i quan vegi que no funciona, ans el contrari, potser ho deixarà córrer. Per exemple, pensa en mi.
P.:
-Tu m’agrades. Faré una cosa, m’arronsaré tot el que pugui, pensant que t’està matant i que per a mi és insuportable aquesta mania de prendre’m la mida cada cinc minuts. Potser al veure’m petita i pansida, desistirà per sempre d’aquesta dèria.
A.:
-A veure, fes l’ intent i diguem com t’ha anat!
Passà un temps i el penis, trist i amb sentiment de culpa cridà a l’alfàbrega.
P.:
-Alfàbrega, amor meu, … t’he fallat.
A.:
-No fotis, que no has seguit el pla?
P.:
-I tant que l’he seguit! Tot anava de conya, fins i tot en l’última medició va arribar a dir: ” ¡prou! cada dia és més petita, això no va, ho deixo córrer”.
A.:
-I què va passar, doncs, que em dius que m’has fallat?
P.: (amb una veu de culpable)
-Doncs que quan va dir tot just que ho deixava, van trucar al timbre i era la veïna amb els seus shorts. No vaig poder resistir i mai havia tret tant el cap com en aquell moment!
Si vols fer créixer la fava, no mengis alfàbrega, menja normal i cerca’n una de ben plantada! .
