Es fa un resum de les relacions entre fe i raó (Teologia i Filosofia), al llarg de l’Edat Mitjana fins a arribar a l’trencament final.
Relació entre creença i filosofia
Resum de les relacions entre fe i raó a l’Edat Mitjana
* Teologia i Filosofia tenen el mateix objectiu -> La veritat
* Agustí d’Hipona estableix un matrimoni de conveniència amb el neoplatonisme -> aprofita idees comunes per racionalitzar la fe
* La filosofia queda atrapada per les creences religioses -> Serventa de la teologia
* El matrimoni s’esquerda:
– La teologia troba la veritat a través de la fe revelada
– La filosofia busca la veritat a través de la raó
* A escena apareix una part dura de la filosofia -> el nou Aristòtil
* Alguns intents de reconciliació:
– Teoria de la doble veritat
– Tomàs d’Aquino intenta un equilibri entre fe i raó
* La teologia endureix la posició:
– Condemna de 1277
– Les veritats metafísiques, no es toquen -> objecte de fe
– Distanciament entre teologia i filosofia
* Arriba el divorci -> teologia i filosofia prenen camins separats
* La filosofia arrenca el vol cap a l’humanisme
Conclusió
Resum de les relacions entre fe i raó a l’Edat Mitjana
Els filòsofs grecs van construir la filosofia a través de la raó, sense condicionants. El catolicisme és possessiu, intransigent, no deixa dubtar del credo, perquè en això li va l’existència. I a més té la força: corona emperadors, organitza creuades, excomunica als díscols. L‘Església va intentar aprofitar els pensadors grecs. Es va apoderar de la filosofia, i durant segles es va orientar a compaginar fe i raó. Però quan va veure el perill que això representava, no va dubtar a la ruptura. Segurament no hi havia cap altra solució. Era l’única sortida d’un projecte impossible: fe és creure sense raonaments. A partir d’aquí, és evident que les creences dels filòsofs continuaran guiant la seva filosofia, però la presó de la religió s’ha trencat. Per fi la filosofia pot volar, de moment sota la mirada atenta de l’Esglèsia i la por a la foguera, però filosofia i ciència són lliures de cercar les lleis de la natura i de l’home. Esperen grans canvis a la humanitat, bons o dolents dependrà de l’òptica, però canvis brutals.
Enllaç amb altres textos sobre filosofia clàssica
Filosofia clàssica grega
Filosofia clàssica medieval
Filosofia clàssica del Renaixement
