Qué queda del pensament de l’Edat Mitjana ?
Pervivència del pensament medieval
El pensament medieval a l’actualitat
La vida del serf és dura, molt dura, treballant tot el dia, passant gana, amb guerres que no s’acaben mai, i amb pestilències que provoquen morts i més morts. La fe religiosa i l’esperança d’una vida futura, és l’únic consol. SI, l’edat mitjana va ser una època fosca, però potser no tant: l’escolàstica, i també la banca, les universitats, els notaris, la construcció de catedrals, el paper, els números àrabs etc etc donen llum a la foscor.
A l’edat mitjana, Déu és el centre de tot. D’Ell provenen les coses bones i dolentes. La guerra, la fam i la pesta són vists com càstigs de Déu. L’actitud davant de la pesta és passiva, i com a úniques mesures: la quarantena, enterrar els morts i cremar la roba; sense esmerçarse massa, ja que Déu sap qui ha de morir i qui no. Es dispara el sentiment religiós i supersticiós, i els suïcidis. Es culpabilitza a alguna minoria, els malalts s’abandonen a les muralles. La autoflagel·lació passa a ser una pràctica habitual.
Ara, la vida ha canviat, no hi ha serfs, hi ha mileuristes. L’home és el centre de l’univers. Les tres plagues de la humanitat ja no es veuen com càstigs de Déu, sinó com problemes que l’home pot solucionar, però segueixen presents. No obstant això, es discriminen altres cultures, sobretot la musulmana, que veiem ancorada en el passat. Es conserva un esperit religiós molt arrelat, visible en peregrinacions, processons, càstigs corporals, que és difícil de catalogar només com a folklore.
El sentiment religiós
El pensament medieval a l’actualitat
En les crisis es reactiva el sentiment religiós: els atemptats de l’11 de setembre va omplir les esglésies de NY. Molta gent necessita creure en Déu per ordenar i donar-li sentit a la vida. La superstició està encara molt present. El camí a recórrer en els drets de la dona segueix sent llarg.
Ara davant el coronavirus es pren una actitud activa, buscant vacunes i prenen mesures de prevenció, però: degut a creences injustificades o prejudicis es busca culpables en laboratoris sinistres, o en algun poder ocult que controla el món, es nega l’existència del Covid, es neguen les mesures de protecció o de les vacunes. Conductes irracionals han fet augmentar el recel i desconfiança amb el proïsme, la por a lo desconegut, al contagi, a la mort. S’han incrementat els suïcidis. D’altra banda també sorgeixen conductes abnegades i altruistes.
El món occidental ha passat del monoteisme medieval a l’humanisme i segurament en un futur arribarem al tecnohumanisme o al dataísme, però de moment encara tenim gravat a foc, en els memes de la cultura occidental, part del pensament medieval.
Enllaç amb altres textos sobre filosofia clàssica
Filosofia clàssica grega
Filosofia clàssica medieval
Filosofia clàssica del Renaixement
