La dignitat humana
A l’edat mitjana Déu és el centre de l’univers. L’home està degradat pel pecat original, aquest és un món de dolor i de pas cap a l’altre món on es troba la felicitat. L’home és un mer intèrpret de les habilitats artístiques i dels oficis que resideixen a Déu.
Nicolau de Cusa, l’últim gran filòsof de l’Edat Mitjana, ja trenca amb la idea d’un home humiliat, al afirmar que l’home és creat a imatge de Déu. Posteriorment l’humanisme s’encarregarà de col•locar-lo al centre de la creació.
En Pico della Mirandola, amb el seu discurs sobre la dignitat de l’home, assenyala alguns trets importants que caracteritzaran l’humanisme, considerant que:
* L’home és la meravella de la creació
* És familiar dels éssers divins i sobirà del món i les criatures inferiors
* Té llibertat de decidir si es posa a nivell de les bèsties o regenera en base de la virtut
* L’home és creat per Déu per admirar la seva obra i és el seu deure comprendre i descobrir les lleis naturals
La idea de la superioritat de l’home, i que tot està al seu servei, provocarà més endavant, una falta de sensibilitat cap a les altres espècies amb les que compartim el planeta. I la sobreexplotació i degradació que hem sotmès als sistemes ecològics.
L’astronomia
Característiques de l’humanisme renaixentista resum
D’altra banda l’astronomia tindrà un avanç espectacular amb les teories de Copèrnic presentant el seu model de cosmos heliocèntric i amb Kepler, al descriure les tres lleis planetàries i traçant l’òrbita el•líptica de la Terra, amb el sol en un dels focus. A més, Galileu, inicia el conflicte ciència i religió, que perdurarà al llarg dels segles. Galileu s’enfronta amb l’Església, recolzant el model copernicà i armat amb la seva ullera astronòmica i el descobriment dels quatre satèl•lits de Júpiter ( “les estrelles dels Medicis”).
La ciència
Però el punt essencial que caracteritza l’Humanisme és el gran salt donat per la filosofia natural modelant matemàticament els sistemes naturals.
Ja en Ticho Brahe va fer un gran pas en el tema de la recol•lecció de dades, de l’agrupació en taules, de la depuració i la seva posterior anàlisi. Representava el pas des d’un empirisme “light” aristotèlic a un empirisme rigorós i científic.
En Francis Bacon i en Galileu van fer el brillant pas endavant. En Bacon va descriure el mètode científic que proporcionava el camí per avançar en el camp científic:
1 Recollida de dades i anàlisi
2 Mitjançant el mètode inductiu obtenir hipòtesis generals a partir de les dades
3 Validar la hipòtesi mitjançant tots els sistemes possibles
Galileu, per primera vegada en la història, va estudiar sistemes naturals, com la caiguda dels greus i la trajectòria dels projectils, a través de models matemàtics deterministes. Newton gràcies als treballs de Galileu i la llei harmònica de Kepler va deduir les dues lleis de la dinàmica i la llei de la gravitació universal.
La política
En l’Edat Mitjana, el agustinisme polític, en què l’autoritat de l’Església està per sobre de l’autoritat civil, havia estat la doctrina imperant. En l’humanisme, la filosofia política presenta dos corrents importants:
1. L’idealisme polític, que pretén adaptar la política a un model determinat. Aquest model pot ser utòpic (idealisme utòpic) o bé la llei natural (jusnaturalisme), que tindrà com a representants a Bartolomé de les Cases, Fco de Vitòria i Fco Suárez, coneguts com la segona escolàstica i que defensaven la protecció dels febles i que el millor règim era la monarquia.
2. El realisme polític d’en Maquiavel, que parteix de la idea que l’home és malvat per naturalesa, que el príncep pot ser malvat però ha de semblar ser just i bo sigui com sigui. L’aparença de la virtut és la virtut mateixa. Prioritza l’obtenció de beneficis polítics per sobre la justícia i la veritat, amb les tesis de la força i la negociació.
La religió
Característiques de l’humanisme renaixentista resum
L’humanisme es pot considerar una nova religió amb diferents fragmentacions: liberalisme, socialisme / comunisme i humanisme elitista, que acabarà desembocant en el nazisme i el faixisme, amb tot el cos del dolor associat.
La felicitat
En l’Edat Mitjana la felicitat s’havia de buscar a l’altre món. El Renaixement ens ofereix la felicitat en aquest món. Després de 500 anys el salt tecnològic ha estat extraordinari, així també com la degradació ecològica. Però la Humanitat no és feliç. Quelcom ha fallat en el Renaixement, el salt que ens ha proporcionat ha estat espectacular. Però, potser, la direcció ha estat equivocada …
Enllaç amb altres textos sobre filosofia clàssica
Filosofia clàssica grega
Filosofia clàssica medieval
Filosofia clàssica del Renaixement
