La portera de la casa d’en Fernando tenia una filla. Al Fernando li agradava la filla de la portera. Era més aviat baixeta i estava una mica pleneta, no grossa, no exuberant, però sí abundant. En Fernando sempre parlava dels avantatges que proporcionava sortir amb una noia esplèndida.
Encara que els seus cànons de bellesa i els meus no coincidien exactament, jo reconeixia que tenia raó en moltes de les seves afirmacions:
“Más vale que sobre, que no que falte,…”
Sentenciava amb una lògica rotunda i incontestable.
Malgrat tot, jo sabia que en el fons li agradaven tot tipus de noia: baixa, alta, grossa, prima, maca o no tan maca. Sabia com trobar-li la virtut amagada que a mi m’havia passat desapercebuda. És simpàtica, és tímida, és encisadora, és intel·ligent, és …. La noia sempre tenia aquella característica que la feia especial.
La filla de la portera tenia promès. Això afegia un plus d’interès i perillositat al tema. Cada vegada que en Fernando entrava a l’edifici passava per la porteria. Si hi havia la mare, mitja volta, ascensor i cap al pis. Si la filla estava sola, entrava i fien petar la xerrada. Jo seguia tots els detalls de la situació amb creixent interès. Cada dia em tenia al corrent dels avenços, dels retrocessos, de les pauses, dels salts. Era com un serial radiofònic en què a mida que anaven passant els capítols esdevenia més i més emocionant. En un capítol es produïa un petit apropament, en l’altre agafaven junts l’ascensor, … La relació anava agafant consistència. Per algunes de les explicacions sobre les reaccions de la filla de la portera ja es notava que a ella la cosa tampoc li desagradava gens ni mica.
Un dia en Fernando va venir alterat, s’havia produït un salt, un salt qualitatiu. En el capítol d’aquell dia havia fet una aposta atrevida i li havia sortit bé. Una ràpida aproximació per la banda esquerra, aprofitant-se d’una defensa poc guarnida i un petó a la boca. Vist i no vist. La noia, no tan sols no si va oposar sinó que si va deixar anar.
En el capítol següent va aconseguir una cita, una cita nocturna. Plegats vam estar analitzant, de forma molt acurada, totes les diferents situacions que es podien arribar a produir en la trobada. La tàctica d’ell, les possibles accions d’ella, les reaccions d’ell, el comportament d’ella. Tot va ser previst fins a l’últim detall. No va deixar res a l’atzar. Mai cap cita havia estat tan estudiada. L’èxit estava assegurat.
El dia de la cita va arribar. Una hora abans en Fernando em va passar a veure. Vam repassar per darrer cop els plans. El vaig acompanyar a casa seva. A cent metros de la porteria ens acomiadàrem i jo me’n vaig tornar a casa.
No havia passat ni mitja hora quan el timbre de la porta va sonar amb insistència. El cor em va donar un sotrac. No calia sortir al balcó per saber qui tenia el dit enganxat al botó del timbre. Alguna cosa no havia funcionat tal com havia de funcionar, tal com estava previst. Vaig corre escales abaix i vaig obrir la porta. En Fernando va entrar i va tancar la porta, estava suat i esgotat, havia fet la distància que separava les dues cases en un temps rècord.
Va seure una estona i mica a mica es va anar assossegant. Jo esperava les explicacions, sabia que estava al final del serial, del darrer capítol, segurament el capítol més impactant. Per fi les explicacions van arribar.
En Fernando va entrar a la porteria i es va adonar que la filla de la portera estava sola, distreta, mirant cap a un altra banda. Una de les alternatives que havíem previst era fer ús del factor sorpresa. Ràpidament va adoptar aquesta estratègia i sense pensar-ho dues vegades va agafar a la noia per l’espatlla en tanta força que van rodolar per terra i amb ells una cadira i una gerra de flors que es va trencar fent un gran escàndol. Amb l’esvalot va sortir la portera que estava a l’habitació del costat fent bugada, situació aquésta no prevista entre el munt de possibilitats analitzades. La dona, veient la filla per terra i en Fernando a sobre, es va posar a cridar com una boja i va començar a donar cops d’escombra a tort i a dret. El factor sorpresa s’havia girat en contra, sols quedava iniciar una retirada. En Fernando va sortir corrent i no va parar fins arribar a casa.
Un temps després la filla de la portera es va casar. En Fernando i els seus pares van anar al casament. La portera estava radiant de satisfacció. En Fernando va ser el padrí de noces.
