El Castellot de Castellví
Data de l’excursió: 27-02-2019
Caminem el Víctor, l’Assumpta i jo
Itinerari nº 12 del llibre “Alt Penedès” de Juan Carlos Borrego.
Antecedents
Aquesta sortida la vàrem fer el 4-01-2017 el Manel, l’Assumpta i jo. Ho tinc escrit com una sortida amb res remarcable i amb una vista fantàstica des del Castellot.
A la Múnia
Avui ens hem perdut abans de començar. No hi havia manera de trobar el nucli des d’on sortir. Finalment, a La Múnia, uns Srs ens han orientat i hem anat a parar al lloc exacte des d’on havíem sortit l’altra vegada.
Val a dir que la primera part de l’itinerari fins al començament de la pujada, és una passejada entre camps i petits nuclis i cases isolades, fins arribar a Can Sadurní, un conjunt ruïnós de convent i església però amb una finca gran i ben situada presidida per una important masia.
Prèviament havíem passat per La Torreta, una altra masia amb torre adossada, que això sol ja la fa mirar.
El Castellot dalt de la cinglera
I durant tot el trajecte el Castellot ha estat omnipresent dalt de la cinglera
Però de seguida que es deixa Can Sadurní, s’agafa un corriol que puja sense concessions fins dalt la carena que després de 100m ens portarà al Castellot. La pujada diu que té una longitud de 500 m. Però són exigents.
Dalt del Castellot
I un cop a dalt és agraït per la vista que proporciona del Penedès i dels contraforts muntanyosos de la serralada prelitoral que hi ha al darrera.
Al 2017 encara hi havia el castellot mig enrunat. Aquesta vegada l’hem trobat refet. I es pot pujar a dalt. I des de dalt la vista de 360º és magnífica. Però com passa massa sovint, la vista estava enterbolida cap a la banda de Montserrat i cap a la costa. Es veia bé la plana del Penedès que teníem sota nostra però Els Monjos ja quedaven enterbolits. En fi ja no sé si és el temps o la contaminació ambiental.
La tornada
I després la tornada fins al lloc d’inici, el barri del Maset dels Cosins.
I hem anat a dinar a la fonda de Sant Jaume dels Domenys.
Ah! Hem dedicat la foto al Manel, que just ahir li van fer una operació de desembussar un parell d’artèries, o com es digui això. El cas és que tot ha anat bé i esperem que aviat pugui reprendre les caminades.
Text Pere Corominas
Fotos Assumpta Baig
La darrera foto (a continuació de l’escrit) és com era el Castellot quan hi anàrem el 2017, possiblement més autèntic. Ara per una escala agafada a una paret i deixant els braços destrossats pots gaudir de la vista de més amunt.
Avui 26-10-2022
Avui hi hem tornat amb el Jordi Aparício, el veí.
Tot està igual i quasi res a afegir a tot el què està dit. En tot cas remarcar la boirina que hi ha, un cop més, cap a l’horitzó i que no deixa veure la serralada litoral i Montserrat nítidament.
I l’Assumpta ha assegurat que no pujarà més el Castellot pel camí per on l’hem pujat avui i els altres cops.
Queda dit.
