Les fumaroles alcalines es formen als oceans, a uns quilòmetres de distància de les zones on les plaques tectòniques xoquen entre si. Construeixen columnes rocoses de desenes de metres. No són el producte del xoc entre el magma i l’aigua de l’oceà, sinó de la combinació entre l’aigua i l’oliví. L’aigua penetra en l’escorça fins a trobar l’oliví, això provoca una reacció exotèrmica que genera fumaroles calentes, entre 60º i 90º, i la formació del mineral hidratat serpentinita que conté gran quantitat de microporus.
Fa uns quatre mil milions d’anys (no ve d’un pam) ja existien les fumaroles alcalines. Com tenen una vida de milers d’anys i formen un sistema dissipatiu presenten condicions òptimes per al naixement de la vida.
Dins dels microporus de la serpentinita es va anar sintetitzant material orgànic: aminoàcids, lípids, àcids nucleics, proteïnes, … i posteriorment apareixerà un proto RNA i un procés replicatiu utilitzant con catalitzadors el ferro o altres molècules de RNA. El LUCA (Last Universal Common Ancestor) començava a formar-se.
Només era qüestió de temps que la selecció natural afavorís les mutacions que portaven cap a: l’aparició de ribosomes (on es sintetitzan les proteïnes), el desenvolupament d’un sistema metabòlic per generar la pròpia energia i la síntesi de la membrana que separava la proto cèl·lula del món exterior. La serpentinita era la casa on el bacteri primitiu se sentia segur, milions d’anys lligat a uns microporus deixa empremta. Però ara era el moment.
Per fi es decideix, deixa la seguretat de la seva presó i es llença a l’oceà obert. No sap que trobarà, no sap si sobreviurà o acabarà destrossada per forces desconegudes. El proto LUCA s’ha convertit en EL LUCA.
A partir d’aquí l’evolució i les lleis de la selecció natural faran la resta. 3.800 milions d’anys després apareixerà una nova espècie: L’homo Sapiens.
Va ser un petit pas per al bacteri però un gran pas per a la vida. Aquest petit pas cap a la llibertat portarà a la conquesta de l’oceà, a la conquesta de la terra i en la conquesta de l’espai.
