L’estrella de la mort: Asteroide artificial de combat amb capacitat de destruir planetes (Star Wars).
El planeta Terra es va formar fa 4.500 milions d’anys. Evidentment no hi havia ningú per comprovar-ho, però és, per ara, la teoria més acceptada. Poc després (vull dir uns quants milions d’anys) l’impacte de la planeta Theia va esqueixar un tros del planeta Terra formant la Lluna.
Fa 3.800 milions d’anys va aparèixer, a l’interior de les roques formades per les fumaroles blanques, el primer organisme que podriem identificar com 
un ésser viu: Un bacteri (o un arqueus que és una cèl·lula similar). Uns quants milions després (potser un miler de milions) els cianobacteris van modificar l’atmosfera terrestre produint un gas letal per a les espècies existents: l’oxigen, provocant la primera gran extinció de la vida terrestre. Els bacteris i arqueus supervivents van haver de evolucionar per suportar aquesta nova atmosfera d’oxigen tòxic. Però aquesta nova atmosfera va ser essencial per a la generació de les cèl·lules eucariotes i a partir d’elles l’evolució es va encarregar de crear noves espècies d’organismes multicel·lulars superiors fins arribar a l’Homo Sapiens fa uns 300.000 anys. Durant tots aquests períodes, a més de l’extinció que va suposar el canvi d’atmosfera, el planeta ha patit 5 extincions, que significaven la desaparició de més del 90% d’espècies existents. Les causes de les extincions van ser diverses: l’augment de el nivell de l’aigua dels oceans, increment de CO2 provocat pel vulcanisme, impacte d’asteroides, períodes de glaciació, etc.
Ara les notícies que ens crivellen pels mitjans de comunicació són terrorífiques: El planeta es mora. Milions de tones de plàstic llançades a la mar diàriament. A l’oceà Pacífic hi ha illes de plàstic de la mida de mig Europa. Es triguen entre 200 i 1.000 anys en descompondre el plàstic. El CO2 augmenta fora de control.
Per descomptat que el planeta no es mora ni es destruirà (només un cataclisme similar a l’provocat per l’Estrella de la Mort de Darth Vader arribaria a destruir la Terra). Però, si és cert, i molt cert, que el planeta està canviant. L’augment de CO2 provoca un escalfament molt ràpid de la Terra, a escala planetària El microplàstic envaeix els oceans, els peixos es veuen afectats, l’enorme abocador marítim modifica el sistema ecològic terrestre i altera la cadena tròfica. Les espècies no poden adaptar-se a aquests canvis sobtats i estan abocades a la desaparició. I l’Homo Sapiens també. El plàstic i l’escalfament ens condemna a desaparèixer.
Els governs estan legislant, tard i malament, sobre l’ús de l’plàstic i les emissions de CO2. anteposant com sempre aspectes econòmics. Amb això no n’hi ha prou, cal ser conscients que tenim que fer molt més, tots hem d’aportar el nostre gra de sorra. La batalla contra el plàstic i l’augment de CO2 passa des de la utilització de bosses ecològiques fins pressionar el més enèrgicament possible perquè es prenguin les mesures adients a tots els nivells: polítics i socials. No és un tema econòmic, no és un tema de destrucció de la planeta, és un tema de supervivència de la nostra espècie.
