Què sóc?
Sóc el suc del raïm verd, abans de la seva maduració. Pertanyo a la família anomenada dels agres, tal com són, per exemple, la llimona, el vinagre, la taronja, els fruits vermells, etc.
El meu nom en francès, verjus, deriva de la contracció de vert (verd) i jus (suc). En català rebo el nom d’agràs. Agraz en castellà, agresto en italià, en anglès verjuice i en portuguès agraço. El nom fa referència a l’agror del meu gust, i per aquesta propietat gustativa, se’n deriva el meu ús culinari.
Per a què serveixo?
Se'm fa servir com a ingredient i com a condiment.
Com a ingredient sóc molt útil en salses com el romesco, la vinagreta, la salsa de calçotada i el xató. Aparec, també, en la salsa de la mostassa i en la més famosa de totes: la coneguda com a moutarde de Dijon. Hi ha marques de mostassa que em substitueixen pel vinagre. Per d’altres, la utilització de l’agràs és una norma d’identitat i qualitat del producte, ja que en el seu origen el verjus (agràs) era el component idoni.
Com a condiment em fan servir en amanides, gaspatxos, preparació de llegums, escabetxos i ous. En plats de caça i d'altres: el seitó en agràs, les guatlles a la vinagreta d’agràs o un fals all i oli amb agràs.
Però no em quedo aquí i arribo a les postres i als còctels. Postres com maduixes, maduixots o gerds amb agràs i xarop o gelea d'agràs. I vermut agre-dolç, cervesa amb agràs i el Maggie's Martini.