El 13 de desembre de 2013 infor4R va anar de visita al Fablab de Barcelona per coneixer les últimes tendències en tecnologia.
Aquest va ser el resum de la visita:
iaac: Institud Arquitectura Avançada de Catalunya
FabLab: Laboratori de fabricació amb maquinària tecnològicament avançada.
Màquines digitals: Màquines eines que utilitzen informació digital per a la fabricació d’objectes.
Tendències: Portar la fabricació de l’objecte al lloc de consum, evitant la logística de la distribució i la gestió d’estocs. En lloc de fabricar grans sèries es tendeix a fabricar poques unitats (o una sola), atenent a la necessitat de l’usuari o inclòs personalitzant la peça a fabricar.
Diferències entre les màquines: Màquines que produeixen residus (fresadora) i màquines que no produeixen residus (impressora 3D).
Màquines FabLab.
infor4R visita el Fablab Barcelona i descobreix:
- Braç robòtic articulat:
És un robot articulat que porta una eina a l’extrem i permet accedir a qualsevol punt de l’espai.
Segons l’eina podrà fer diferents treballs: escultures, fabricar objectes dipositant material, etc.
Es governa via programes en un llenguatge especial (Rico ?, Kuko?) Que utilitza plugins.
- Fresadora digital:
Fresa que es pot moure en tres eixos. Com eina té una broca. Pot atacar diferents materials: Fusta, escuma premsada, …
Es programa via programari que es pot parametritzar (vectorial ??).
Produeix residus.
- Talladora làser:
Permet fer talls sobre planxes de diferents materials. Graduant la potència del làser es pot fer gravats en la superfície.
El tall és net, però la vora de la peça resulta recremada.
Produeix residus.
- Impressores 3D:
Permeten fabricar objectes en tres dimensions.
Es fabriquen per capes. L’injector es desplaça sobre un pla, dipositant la substància i construint la secció de la peça, un cop construïda la secció, l’injector puja unes dècimes de mil·límetre i procedeix a construir la secció de la peça corresponen a aquest pla.
Tipus d’impressores 3D segons el material injectat:
a) De pols amb polímers i aglomerant:
b) De plàstic: alimentada per rotllos de cable de plàstic de diferents colors
c) De resina fotosensible:
d) De aliatges d’alumini. Impressores 3D professionals.
Procés d’obtenció d’objectes:
a) Escàner 3D: Via un escaner 3D s’obté un gràfic de 3D. Es va parlar d’un escàner que era capaç d’obtenir el gràfic 3D a partir de fotografiar l’objecte a partir d’difetents posicions. Sembla que el mercat hi ha diferents models.
b) Editor gràfic: El gràfic 3D s’hauria d’editar a través d’un editor gràfic (autocad ??) per tal de modificar i personalitzar el gràfic.
c) Impressió: Hi ha programari (drivers?) que a partir d’el gràfic 3D, permet la fabricació de la peça a l’escala que es determini.
notes:
Es poden comprar via internet, encara que sembla que són a nivell de proves. Els preus sembla que sobre els 1.000 euros.
Hi ha una web on es guarden gràfics d’objectes per a ser impresos.
A Sbags-Bolsas de tela TST s’està iniciant un projecte d’impressió 3D sobre tela TST.
Projectes del Fablab (2013)
a) rajoles: Via la fresadora construir motlles amb escuma pretensada per obtenir rajoles amb gravats que han de coincidir amb altres rajoles.
b) Edificis intel·ligents.
c) Reproducció d’estàtues.
d) Construcció d’estructures.
*************************
Després de la visita vam sortir amb la idea que el tema de les impressores 3D per la casa, encara estava verd: preus cars, temps llargs, subministres cars, ….
Ara han passat set anys i crec que a nivell industrial les impressores 3D estan representant un avanç tecnològic important, per exemple en:
Medicina: Fabricació d’òrgans i teixits. Pròtesis. Implants odontològics, etc.
Arquitectura: Construcció de maquetes.
Automoció: Prototips de peces, proves de funcionalitat, cotxes únics.
Joieria: Prototips en cera i resina.
Alimentació: Fabricació de xocolatines i pizzes.
Tèxtil: Creació de peces de vestir. Impressió additiva 3D en teixits.
I en moltes més indústries, que per descomptat tindrà una sèrie d’avantatges, però seguirà sent un pas més en el procés de fabricació.
Però a nivell domèstic segueix sent una joguina, els preus s’han reduït molt però encara falta trobar una necessitat real i una operativitat més fàcil. De moment són dispositius que fabriquen peces de plàstic d’un volum petit, i que requereixen un coneixement important del programari de servei i són lentes, …. però els avantatges estàn, i són inqüestionables.
Potser és el moment de fer algún intent…..
